Guillem Bauzà Busi tornarà a sentir-se futbolista el 17 de juliol, quan es posi sota les ordres de Toni Carzorla en l'inici de la pretemporada amb el filial mallorquinista. El jove davanter patí una greu lesió de genoll per novembre i, amb molt d'esforç i el suport del club, està enllestint la seva recuperació. Per tornar al to físic d'abans, s'entrena els matins al gimnàs i els horabaixes a Son Bibiloni. Busi ja surt del túnel amb més ganes que mai.
-En la part final, supòs que en pocs dies em donaran l'alta i a mitjan juliol començaré la pretemporada amb l'equip, tot i que els entrenaments físics els faré a un ritme menor, perquè encara no estic al nivell dels companys que han jugat tot l'any.
-Moltes, sé que en tot aquest temps he perdut possibilitats, perquè he estat aturat però m'ha servit per madurar i per obrir els ulls en molts d'altres aspectes. A més, m'he temut de qui tenc devora meu, i he après a patir per continuar endavant.
-Ara només pens a entrenar-me amb els companys, a perdre la por de ficar el peu en totes les jugades, i a tenir minuts per allunyar aquest malson com més aviat millor.
-No, però m'ho ha posat més difícil. He perdut possibilitats, però tenc l'esperança de recuperar el nivell d'abans i les oportunitats tornaran a presentar-se, només tenc vint anys i una carrera per endavant.
-Sí, és clar, però cal anar pas a pas i continuar fent feina.
-Vuit mesos després de la lesió, en quin moment de la recuperació us trobau?-Després de tants mesos, teniu ganes de tornar a jugar.-Com veis el futur?-Com ha variat la vostra vida en aquest temps?
-Molt, perquè vaig passar de viure per al futbol a viure només pensant en el genoll. Al principi va ser dur: l'operació, un mes de recuperació a Barcelona... i després veus com els companys juguen i tu no et pots valer per tu mateix, i comences a córrer i vas coix, però dia rere dia vas millorant i ara ja em sent fort.
-Com va ser la lesió?
-Va ser fortuïta. Jugàvem davant el València B al Lluís Sitjar i vaig sortir quan faltaven pocs minuts per al final. Vaig controlar una pilota, me la vaig avançar i en començar a córrer la cama va quedar clavada i el genoll es va rompre. Tot d'una vaig notar que era greu el que m'havia passat. Com que vaig quedar estès en terra, els companys es pensaven que era per perdre temps.
-Quina lesió patíreu?
-Un poc de tot, es va rompre el lligament creuat anterior, el genoll va quedar esqueixat i n'afectà la part laterala interna, s'havia de reconstruir i vaig passar més de tres hores al quiròfan. Però el doctor Cugat, que s'encarregà de la intervenció, em tranquil·litzà. Ara cada setmana el telefon perquè la meva recuperació continua.
-Què ha estat el més difícil?
-Recuperar la mobilitat, sobretot la flexió, però també suposa molt d'esforç tornar a tenir la massa muscular d'abans, ja que amb la lesió quedaren afectats els músculs isquiotibials. Cada matí al gimnàs faig màquines de cames per treballar els músculs de la cama dreta i a l'horabaixa cursa i toc pilota a Son Bibiloni. A més, estudii magisteri d'educació física.
-Heu estat internacional gairebé en totes les categories des de sub 15 a sub 19. La lesió us ha tancat portes?
-Us veis mai fora del Mallorca?
-Ara no ho consider, tenc contracte fins el juny del 2005, però si es presentàs una bona oportunitat i aquí no comptassin amb mi, partiria. Encara que sempre seré mallorquinista, perquè vaig entrar al club en els infantils i he gaudit molt defensant aquesta camiseta.
-Supòs que el vostre somni seria arribar al primer equip...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.