Tristor i decepció el dia de la ressaca

Els jugadors de la selecció, amb Sáez al capdavant, tornaren ahir a Espanya plens de desil·lusió

TW
0

Els internacionals espanyol no tingueren més remei que administrar els sentiments de decepció i de tristor, i cercar suport en els familiars, per començar a digerir la bufetada de la primerenca eliminació en l'Eurocopa 2004. Ahir, com no podia ser de cap altra manera, va ser un dia trist, molt trist. Els jugadors d'aquesta jove plantilla havien dipositat moltes esperances en el torneig continental, per a molts el primer de la seva carrera, que acabaren després d'un mal partit sentenciat per Nuno Gomes.

Rússia revifà la il·lusió amb els seus dos gols, però Grècia, una altra vegada Grècia, l'equip que abocà el conjunt d'Iñaki Sáez a la repesca, tornà a tirar per terra els somnis espanyols i al final acompanyà Portugal als quarts. Els internacionals no posaren emperons a la seva derrota en el José Alvalade. Havien estat inferiors i havien pagat un mal endèmic en aquest torneig: la falta de gol.

En defensa, Espanya havia funcionat més o manco bé, amb certa eficàcia, però l'atac fou el llast que provocà l'eliminació. Només dos gols en tres partits, un dels bagatges pitjors de la història. La selecció visqué l'habitual diàspora d'un trist final de la competició. Raúl González, el capità, quedà a la capital lusitana, mentre que els seus pares i altres familiars tornaren directament a Madrid al matí devora futbolistes com Fernando Morientes, Iván Helguera, Vicente Rodríguez, David Albelda, Íker Casillas i Raúl Bravo, i també Iñaki Sáez, al costat de membres de la directiva de la Federació i seguidors com l'exseleccionador Javier Clemente.

El gruix de l'expedició es traslladà des de l'aeroport de Lisboa al Francisco Sa Carneiro de Porto per anar amb autobús a Falperra, a l'hotel de concentració entre Guimaraes i Braga, per recollir l'equipatge. Amb el temps just per fer les maletes i per dinar, els internacionals, acompanyats per un trist president de la Federació, Àngel Maria Villar, hagueren d'agafar altre cop l'autobús amb destinació a Porto i a Vigo, en el cas dels gallecs i dels bascos.

Una diàpora en tota regla, un retorn difuminat, repartit en horaris i en aeroports d'una expedició abatuda per la decepció i per la tristor, alleujada per la presència de companyes, dones i fills, com els de Cañizares.

Els jugadors pensen ja a organitzar les seves vacances i posar punt final a aquesta Eurocopa decebedora per la primerenca eliminació, a descansar, carregar les piles per a la temporada pròxima que per a alguns, com els futbolistes del Madrid, començarà abans d'hora amb la seva participació en la tercera eliminatòria de la Lliga de Campions. Alguns encara han de resoldre el seu futur, saber si continuaran als seus clubs o canviaran d'aires, després de mesos de negociacions.