Espanya brillà en joc, en idees, en futbol, però se'n va anar de manera increïble de Porto sense poder guanyar Grècia, un equip avar, que s'ha convertit en un autèntic malson per Espanya. Li faltà definició a l'equip d'Iñaki Sáez, que està clar que no compta amb la mateixa dosi de fortuna que França, sense anar més lluny, quan arriben les grans cites.
Espanya s'armà de paciència. Jugà de manera correcta. Manejà tots els paràmetres amb ordre. Sáez dosificà els canvis bé, però ahir ni Valerón ni Fernando Torres resultaren decisius. I fou una pena per a Espanya, ja que la grada visqué l'atmosfera a favor més espectacular de la història de les eurocopes.
Sáez va rompre els esquemes. A la premsa i al rival. Mantingué el seu onze tipus. Durant quatre dies tingué distret l'entorn de la selecció. I al final encertà. No era pla assenyalar amb el dit Morientes i Baraja i donar entrada a Xabi Alonso i a Torres des de bon principi.
Espanya tornà a dominar. És un símptoma d'equip valent que mira sempre endavant. Grècia exposà el que es preveia. Molta prudència, és una selecció molt tàctica, que juga amb cinc defenses, amb tres centrals, un d'ells per davant -Katsouranis- per ocupar-se de Raúl entre línies.
La selecció de Sáez obrí a les bandes o millor dit a una d'elles més que a l'altra. Vicente es va donar una gran pallissa. Ahri li tocà un lateral superior al de Rússia per a desbordar, Georgios Seitaridis, recentment fitxat pel Porto. Sense agonia, Espanya manejà bé el partit. 28 minuts tardà a superar Nikopolidis. Massa temps pels mèrits d'Espanya. El gol fou bell. Una acció de llibre de Raúl dins l'àrea, amb una passada de tacó, que resolgué Fernando Morientes com un autèntic matador.
No es va posar mai nerviosa la selecció espanyola. Dominà amb autoritat, amb Albelda treballant i atent a les arribades de Karagounis, que davant Portugal sorprengué amb un xut llunyà. Amb Helguera autoritari i animat per les seves «Brigades Helguera», de Cantàbria, només baixà Espanya el ritme per desgast físic en el darrer tram del primer temps. L'únic negatiu fou la targeta que va veure Marchena, que el deixa sense poder jugar davant Portugal.
Després del descans, Joaquín suplí Etxeberría. I Grècia hagué de canviar el manual. Habituat a viure de l'errada, hagué de possar futbol en el camp. Otto Rehhagel no tingué més remei que treure Tsartas, desaparegut en combat fins avui. Tsartas, just quan treia els córners, ja aportà més perill que la resta en tot el partit.
Grecia volgué remuntar amb la casta com a arma. Amb el seu capità Zagorakis al capdavant i amb Nikolaidis enredant. És aquest futbolista un tipus peculiar. Se li nota que mossega, que viu el futbol de veritat. És el capità i intentà tirar de la resta.
Sáez seguí amb el guió. Va treure Valerón, aquesta vegada en el minut 65. Però en aquesta ocasió no marcà just sortir. Fou a l'inrevés. Amb Valerón en el camp, no tardà a empatar Grècia gràcies a una pilota que aprofità Charisteas en una badada dels espanyols.
Espanya se'n va dur un càstig que mai no va merèixer. No baixà els braços l'equip. I això que fou un pal anímic injust el que patí. Joaquín fou l'encarregat d'alliberar a Vicente a la transició. El bètic assumí el protagonisme i Vicente pogué respirar. Sáez apelà a tota la seva artilleria. Sortí Fernando Torres fresc i suplí a Raul, fatigat pel desgast.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.