GP del Canadà de Fórmula 1 Schumacher continua a ritme de rècord

El Kàiser, amb aquesta victòria, en suma set en les vuit corregudes disputades aquesta temporada. Però, a més, li val per entrar en la història com el pilot que més triomfs acumula en un mateix circuit, ja que amb aquesta són set victòries en el circuit Gilles Villeneuve, superant el finat Airton Senna, que en sumà sis a Mònaco.

Per la seva banda, Fernando Alonso (Renault), a falta de 26 voltes per a la conclusió del Gran Premi, acabà fent un gir estrany quan ocupava la quarta posició, la qual cosa li costà no poder acabar la cursa. Aquest és el segon abandonament del pilot asturià des de principi temporada, després de la seva retirada del Gran Premi de Mònaco.

Aquest Gran Premi serà recordat per l'escuderia de Renault com un dels més atziacs de la temporada, ja que després d'uns entrenaments espectaculars, els seus dos pilots es veieren obligats a abandonar la prova. L'italià Jarno Trulli partia amb el tercer millor temps, però el seu cotxe li jugà una mala passada, ja que la suspensió posterior es trencà tot just començar la cursa. El pilot de Flavio Briattore hagué d'abandonar sense completat cap volta ni una.

La sortida del Gran Premi del Canadà no decebé ningú. Ralf Schumacher aprofità la seva situació de privilegi i pitjà a fons l'accelerador de la seva màquina per sortir com una bala, la qual cosa li permeté dominar la cursa durant les primeres voltes.

Fernando Alonso donà una nova lliçó de conducció en la sortida i aprofità l'avaria del seu company d'escuderia per col·locar-se tercer, darrere el sempre combatiu Jason Button (Bar-Honda).

A més, en el primer viratge, per demostrar de la perillositat de les sortides, sis monoplaces es veieren implicats en un múltiple accident. Qui en sortí més malparat va ser Weber (Jaguar), el qual hagué d'abandonar.

A l'equador de la cursa, les regnes canviaren de mans i els Ferrari tragueren profit de la seva millor tàctica i Michael Schumacher passà a dominar la prova fins al final.