Espanya obre el teló avui de l'Eurocopa portuguesa davant Rússia amb un equip jove, sòlid, que compta a més amb recanvis de jerarquia a la banqueta i ho fa des de la garantia que dóna veure en forma Raúl González i Fernando Morientes en els dies previs, en un torneig en queè els focus apunten a més al valencianista Vicente, el futbolista que Iñaki Sáez espera que doni el bot definitiu a l'elit del futbol europeu.
La selecció espera amb ànsia el debut a Faro. Des de l'any 1964, quan Espanya va guanyar el títol a l'URSS a Madrid, l'Eurocopa ha esquivat la selecció. És hora de canviar el rumb de la història. Amb cautela, però amb esperança, subratllen els jugadors.
La unió de futbolistes del Reial Madrid i València formen la base d'una selecció que compta amb una columna vertebral forta. Iker Casillas, Iván Helguera, Vicente Albelda, Rubén Baraja, Raúl González i Fernando Morientes completen un col·lectiu que compta amb ganes de glòria.
Iñaki Sáez, tot i no haver disputat cap gran torneig amb la Selecció absoluta, ha aconseguit en el seu temps al davant del combinat estatal confeccionar un equip que si no es torcen les coses, pot ser après de memòria pels aficionats. El barcelonista Carles Puyol torna al costat dret, després de la baixa tan plorada del madridista Míchel Salgado, i per al mig centre, d'entrada, l'entrenador basc confiarà en la dupla del València, Albelda-Baraja, dos tipus que es coneixen sense mirar-se. Això mateix passa amb l'altra societat que Iñski Sáez alinearà en punta, Raúl-Morientes, un clàssic ja del futbol europeu.
Passar els quarts de final. Aquest és d'entrada el primer repte. Encara que ni a jugadors ni a tècnics els agrada pensar més enllà del primer partit. Tot el món viu el dia. Espanya sentirà la calor al nou estadi de L'Algarve. La del termòmetre -ahir marcava a prop 28 graus- i la del públic. «Per fi estarem protegits», va dir ahir Raúl.
I és que no hi ha una entrada sense vendre. La proximitat d'Espanya, l'entrada per la frontera d'Ayamonte, converteix en un passadís l'accés de milers d'aficionats que arribaran des d'Andalusia i des de tots els punts d'Espanya per defensar la seva selecció.
És aquest un factor nou a les Eurocopes o Mundials. Espanya sol jugar aquests torneigs amb un suport testimonial. La gent espanyola no és viatgera. Tanmateix, a Portugal serà diferent. Espanya jugarà a casa i tindrà al camp noves sensacions ja que quan arriben les grans ocasions, la selecció sol estar en inferioritat respecte a altres seleccions.
Vicente és l'altre home del dia. Afronta el seu primer torneig important amb el plus d'experiència que li dóna el gen dels campions que ha exhibit aquest any el València. Vicente es troba tranquil. Llest per assumir la pressió i la responsabilitat. No s'amaga. Tot el contrari. Vol fins i tot demanar la pilota per llançar penals si n'hi hagués. La selecció hi confia i des de la seva banda ha d'arribar el perill per a Rússia. Fernando Morientes va ser el gran beneficiat de l'estil Vicente posat per Sáez.
Sáez es va presentar ahir a l'hotel Atlantis de Vilamoura amb l'únic pesar de no entendre el 'cas Míchel Salgado'. «Quan es va lesionar, ell va ser el primer que em va dir: Míster, faci amb mi el que vostè cregui oportú». Més enllà d'aquest embolic, la selecció viu en un estat de calma total, que només pot començar a esquerdar-se si apareixen mals resultats.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.