Jugadors de la seva època, com el seu company a la selecció Emilio Butragueño, era director esportiu adjunt del Madrid abans de la partida de Jorge Valdano. Altres esportistes amb qui compartí vestidor al Barça, com Txiki Beguirinstain o Andoni Zubizarreta, són ara secretaris esportius del conjunt blaugrana i de l'Athletic de manera respectiva. Una de les opcions era, en efecte, que el Reial Mallorca li oferís integrar-se en l'organigrama del club amb un càrrec semblant. Però Nadal, que té clar que quan es retiri vol continuar lligat al món del futbol, confessà que «encara no em veig amb camisa i corbata».
El defensa manacorí va fer pública la seva decisió ahir dematí en un acte en el qual entregà el vestit que va lluir en la final de la Copa del Rei 2003 al Museu de l'Esport, en presència del seu director Miquel Vidal i de la consellera executiva de l'àrea de Cultura del Consell de Mallorca, Dolça Mulet. Nadal confessà llavors que «consider un orgull ser part de la història esportiva de les Illes Balears» i tot induïa a presagiar que tant les seves paraules com el fet en si mateix significaven que era l'hora de dir adéu a tot un referent del futbol illenc.
La possible retirada de Nadal del futbol en actiu era una possibilitat que gairebé es donava per segura al final de la campanya 2003/04, quan el central manacorí va reconèixer que «no tenc decidit el meu futur, però hi ha moments en què s'ha de prendre una decisió». No obstant això, després d'una reflexió profunda i de parlar-ne amb Luis Aragonés, el defensa es temé que encara no havia arribat el moment de canviar el seu dia a dia i confirmà que es regalarà un any més de futbol.
El d'Hortaleza li transmeté en el seu moment el desig que fos part del projecte del Reial Mallorca 2004/05. Ara bé, com explicà ahir el mateix Nadal, «la meva intenció és continuar, però encara no hi ha res de firmat i he d'arribar a un acord amb el club». En l'improbable cas de veure tancades les portes del conjunt vermellenc -Mateu Alemany el renovà l'any passat amb un contracte en blanc-, el manacorí tornaria a considerar la seva retirada perquè «no tenc ganes d'anar-me'n gaire lluny».
«Com més t'intenten matar esportivament, més et motives», sentencià Miquel Àngel Nadal davant les preguntes sobre la seva possible falta d'il·lusió després de tants d'anys com a futbolista professional. I és que el manacorí, a punt de fer 38 anys, debutà en la màxima categoria gràcies al Reial Mallorca el 19 d'abril de 1987 enfront de l'equip que seria el seu club quatre anys després, el Futbol Club Barcelona.
En el conjunt català Miquel Àngel Nadal va viure la seva millor època. Hi milità vuit temporades, fins que l'holandès Louis van Gaal va decidir declarar-lo transferible, i durant aquells anys es va cansar de guanyar títols. Així mateix, militar en un dels millors equips del moment -guanyà cinc campionats de Lliga-, i que fins i tot fou batiat com a Dream Team en la seva època daurada (1992), li obrí les portes a una selecció espanyola de la qual es va convertir en pilar indiscutible. Amb la camiseta d'Espanya, Nadal ha disputat un total de 62 partits, destacant la seva presència en tres Mundials (1994, 1998 i 2002) i en una Eurocopa (1996).
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.