La selecció ja s'entrena a Portugal

Els homes d'Iñaki Sáez s'exercitaren a la gespa de Da Falperra a partir de les set

TW
0

La selecció espanyola obrí per primera vegada les portes al seu quarter general, un antic monestir reconvertit en hotel, de nom Da Falperra, enclavat en una zona tranquil·la, gairebé espiritual i rodejada de grans mesures de seguretat, poc abans d'una Eurocopa que mira amb lupa totes les bosses que du la premsa per desenvolupar la seva feina. I és que la seguretat s'ha erigit en la gran protagonista des que la selecció espanyola va aterrar a l'aeroport de Portugal fa poc més d'un dia.

Els homes d'Iñaki Sáez realitzaren ahir dematí una sessió de recuperació, bàsicament de bany i massatge, mentre que a les set de l'horabaixa anaren al camp d'entrenament que hi ha al mateix recinte de Da Falperra per realitzar la seva primera sessió en terres lusitanes. Era el seu primer contacte amb la pilota oficial, el Roteiro -que tindrà inscrit el nom dels dos equips i la data corresponent de cada partit-, en terres de Portugal.

En principi tot apuntava que Vicente, que dissabte no jugà a Getafe l'amistós davant Andorra per precaució, s'entrenaria a banda, però la realitat fou ben diferent i el valencianista s'exercità al mateix ritme que els seus companys. Manuel Delgado Meco, preparador físic, i Iñaki Sáez dissenyaren un pla de feina variat, distret i també cansat. Delgado Meco dirigí la primera meitat de la sessió, que va consistir en una variada gamma d'exercicis físics, molts amb la pilota com a protagonista. En principi es dividiren els jugadors en tres grups, un de format pels teòrics titulars que dissabte disputaran el primer partit contra Rússia, l'altre pels suplents i un altre més pels tres porters del combinat espanyol: Cañizares, Aranzubia i Íker Casillas.

Posteriorment, Sáez distribuí els futbolistes de camp en quatre equips, que disputaren dos partidets a la zona ampla del terreny, mentre que els tres porters feien feina a les ordres de Pedro Jaro i José Manuel Otxotorena.

Els partidets es jugaven a un màxim de dos tocs amb porteries petites i sense porters. Foren exigents per a tots els jugadors, que s'ho prengueren amb moltes ganes. Aparegueren, així, les típiques picabaralles i bromes i fins i tot discussions amb Sáez sobre el mecanisme de la resolució dels partits.

Un d'aquests petits duels, el que enfrontà un equip format per Raúl, Helguera, Puyol, Baraja i Etxeberria contra César, Raúl Bravo, Luque, Joaquín i Albelda, es va resoldre fins i tot amb una tanda de penals (dos llançaments per jugador) sobre els porters, que guanyà al final el grup del capità de la selecció.