Gastón Gaudio es convertí en el successor de Guillermo Vilas sobre la terra batuda de Roland Garros, segon Grand Slam de la temporada, en imposar-se en la gran final al seu compatriota i gran favorit Guillermo Coria en cinc sets (0-6, 3-6, 6-4, 6-1 i 8-6). Fou un partit que tenia clar gust argentí i, durant molts moments, un clar guanyador en la figura del «Mago», que dominà amb facilitat per dos sets a zero després de poc més d'una hora de joc. En canvi, el «Gato» decidí no donar-ho tot per perdut i així no emulà el trist paper d'Elena Dementieva en la final femenina. Reaccionà endunt-se el tercer parcial, aprofità les rampes de Coria per anotar-se el quart amb facilitat i després oblidà la seva habitual fràgil moral per aixecar dues bolles de partit i assolir la victòria.
Des de l'inici, Guillermo Coria imposà la seva superioritat damunt terra batuda -arribà al partit amb 48 victòries en els seus darrers 50 partits sobre aquesta superficie- sense gaire dificultats. El «Mago» no tardà a fer embogir Gaudio, un tennista que es caracteritza pel seu mal caràcter a les pistes, amb un joc molt precís, i el jugador de Buenos Aires es descentrà i encaixà vuit jocs seguits que feien que la final s'encaminàs cap a un fàcil triomf, tal com havia succeït el dia anterior en la gran cita femenina.
Amb 2-0 en el marcador de la Philippe Chartrier, el públic present victorejà, com si del millor punt es tractàs, l'estrena en el seu caseller de Gaudio. Això no obstant, les seves nombroses errades no forçades encara eren un llast massa gros davant un rival tan segur com Coria.
D'aquesta manera, el seu segon «break» favorable va posar Coria en el camí del triomf del segon parcial (4-1). Gaudio era incapaç de reaccionar i ni tan sols el fet d'aprofitar la seva primera oportunitat de «break» per retallar distàncies no evità que cedís el seu servei en el següent joc i perdés de vista la final (6-3).
El jugador de Buenos Aires, conegut pels seus problemes mentals quan les coses van malament, intentà treure el millor del seu repertori en el tercer set, malgrat que el «Mago», sempre segur i amb cops genials, no estava disposat a perdonar el seu compatriota.
De tota manera, Gaudio es posà per davant per primera vegada (2-3) i tot i que perdé el seu avantatge ràpidament, el recuperà en els compassos finals del set per donar vida al partit (4-6).
En els inicis del quart set, el final del matx començà a planar sobre la pista. Coria es lesionà una cama i quasi no podia treure amb força. Gaudio no desaprofità la circumstància per empatar el partit i dur-lo al cinquè set (1-6).
Això no obstant, Coria es va anar recuperant a poc a poc i miraculosament dels seus problemes físics i retornà amb força i ganes de lluita en un cinquè parcial iniciat amb la debilitat dels serveis de cada jugador.
Tanmateix, el de Rufino aconseguí un «break» més i assegurà el seu servei per agafar la davantera en el marcador (3-1). Gastón Gaudio pogué remuntar i no permeté que el seu rival aprofitàs la primera opció de sentenciar amb 5-4 i el seu servei. El «Gato» salvà el cap, però incomprensiblement oferí el triomf al rival una altra vegada. Coria perdonà dues bolles de partit i Gaudio acabà anotant-se el triomf, vint-i-set anys després que ho fes Guillermo Vilas.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.