A la UE Poblera se li complicà l'ascens

Una gran segona part dels visitants deixa amb poques opcions el conjunt de Bartomeu Pons

TW
0
POBLERA 0
ALCOIÀ 2

POBLERA: Popo (2), Rafa García (2), Fiol (3), Dalía (1), Toni Sales (2), Sergi (2), Sacarés (2), Reynés (2), Calderón (2), David García (3), Andreu (2).
Marcos (1) per Dalía, Juan Pons (1) per Calderón i Martorell (-) per Sacarés.
ALCOIÀ: Aleaga (3), Pascual (1), Carrión (2), Víctor (1), J. Porras (2), Rivaterra (1), Sergio (3), Eduardo (1), Balselleta (2), Nando Sanz (1) i Migue (1).
Mario (2) per Rivaterra, Porras (1) per Migue i Solves (-) per Carrión.
ÀRBITRE: David Tomàs (2). Va amonestar els jugadors locals Rafa García i Fiol i els visitants Nando Sanz i Víctor.
GOLS:
0-1: minut 47, Sergio.
0-2: minut 77, Mario.

El Poblera necessitarà un miracle si vol sortir vencedor de l'eliminatòria que l'enfronta a l'Alcoià, en la lluita per l'ascens a Segona Divisió B. Els dos gols encaixats en el partit d'ahir obliguen els poblers a marcar, com a mínim, tres gols en la seva propera visita a terres peninsulars.

Abans de començar el partit es va fer un homenatge al pobler Julián Mir, exjugador del Poblera i de l'Alcoi, que també ha passat pel Mallorca, l'Elx i el Girona.

El partit va tenir dues fases. La primera correspon als primers 45 minuts, en què el conjunt de Tomeu Pons va ser superior al seu rival, i va gaudir d'algunes ocasions clares per obrir el marcador. De vegades la mala sort i d'altres les errades dels davanters, van impedir que el Poblera pogués marcar.

Així, en els minuts 6 i 15 Calderón va fer dos xuts que van fregar el pal de la porteria visitant. Fiol, en el minut 29, tingué una clara ocasió des de la frontal que el porter Aleaga va frustrar a la desesperada.

L'Alcoià, per la seva banda, ja sigui per estratègia o pel domini del Poblera, es va dedicar a defensar-se i esperar alguna ocasió per sortir al contraatac. D'aquesta manera van poder aproximar-se algunes vegades, però sense arribar a inquietar la porteria local.

La segona part va ser una altra història. L'Alcoià va sortir llançat a l'atac i tot d'una obtingué un premi poc merescut després del que s'havia vist durant els primers quaranta-cinc minuts.

Amb el 0-1, que era un resultat molt favorable, pel valor doble dels gols marcats fora de casa en cas d'empat, el Poblera va haver d'avançar files. Això ho va aprofitar l'Alcoià, que protagonitzà un monòleg de joc i aproximancions.

Durant aquesta segona meitat, doncs, tothom veia més a prop el 0-2 que no pas l'empat. Va ser Mario finalment, en el minut 77, qui va marcar, establint el marcador que ja seria definitiu.

No obstant aquest mal resultat, el partit va ser un exemple d'esportivitat i ambdós equips van ser aplaudits pel públic en acabar el partit, conscient que el Poblera tenia costa amunt l'eliminatòria, però orgullós de la cara mostrada pel seu equip.