La temporada 2003-04 propicià la consecució d'una dotzena de «doblets», però significà, sobretot, un canvi en el futbol del continent, en el qual repetiren triomf menys d'una vintena en el mig centenar de Lligues europees. Si l'any anterior tot s'ajustà a un guió marcat pels pressuposts o la història, en aquest recolliren trofeus clubs que no estan acostumats a acaparar portades.
En la temporada precedent, el Milan guanyà la Lliga de Campions i el Reial Madrid, Juventus, Bayern i Manchester ho feren en les principals lligues nacionals. De tots aquests, només el Milan, que ha guanyat la lliga italiana, i el Manchester, que cobrí l'expedient pogueren evitar que es parli de fracàs.
Porto i València, al contrari, són els dos grans triomfadors. A l'equip de José Mourinho només l'apartà de la «triple corona» (Lliga, Copa i Copa d'Europa) un gol de l'exbarcelonista Simao Sabrosa, en la pròrroga de la final de la Copa que disputà davant el Benfica de José Antonio Camacho. En la lloga només va perdre dos partits i en la Copa d'Europa només un, davant el Reial Madrid, amb una trajectòria que culminà amb la golejada en la final sobre el Mònaco (3-0).
El València també té motius per sentir-se eufòric, després d'aconseguir la Lliga i conquerir amb autoritat la Copa de la UEFA, davant l'Olímpic de Marsella (2-0). El Werder Bremen conclogué la temporada a dalt de tot, com inesperat triomfador a Alemanya, on completà un «doblet» històric.
Defensat en el millor atac del futbol alemany, amb el millor davanter, el brasiler Ailton (28 gols), i un tècnic de la casa, Thomas Schaaf, els «verds» no necessitaren arribar a l'última jornada per sentir-se millors que el Bayern Munich, el campió destronat. Dissabte, davant l'Aquisgrán, de Segona Divisió, completaren un «doblet» que tan sols han aconseguit quatre clubs alemanys en tota la història.
El Cèltic guanyà tot el que disputà a Escòcia (Lliga, Copa i Copa de la Lliga), amb una suficiència quasi insultant, però insuficient a Europa, on no ha conquerit cap títol des que es convertí en el primer club britànic que guanyà la Copa d'Europa (1967).
Lyon i Arsenal, mentrestant, només aixecaren un trofeu, però també entren al costat dels triomfadors. El conjunt de Paul Le Guen, perquè sumà la seva tercera Lliga consecutiva, després de reduir un desavantatge d'una desena de punts amb el Mònaco, i els d'Arsene Wenger, aconseguiren una proesa impensable; concloure el campionat invicte, cosa que només havia aconseguit abans el Preston North End, el 1889.
La temporada oferí més curiositats. El Lokomotiv Plovdiv s'adjudicà la primera Lliga búlgara de la seva història amb el tècnic que havia acomiadat el gener, Eduard Eranosyan, que readmeté després perquè no trobar un substitut. El Terek es convertí en el primer club txetxè que entra en el palmarès rus, en aconseguir la seva primera Copa, un torneig que a Israel guanyà el Bnei Sakhnin, un club àrab.
El Neftchi aconseguí el «doblet» a Azerbaian; el Vaduz, campió de la Copa de Liechtenstein, juga en les divisions inferiors de Suïssa. A Letònia, no hi ha hagut sorpreses. Des de la seva independència de la Unió Soviètica, només hi ha hagut un guanyador: l'Skonto de Riga, que ha encadenat tretze títols.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.