Un Mallorca a mig gas s'endú el Trofeu Illes Balears

PENYA: Jordi (1), Cruz (1), Maline (1), Olmos (1), Villobre (1), Salazar (1), Marc Pujol (1), Aguilera (1), Loinaz (2), Raul (2), Tino (2).
Edu (2), Cordero (1) i Isaac (1) varen substituir Loinaz, Cruz i Aguilera en el minut 45 de partit, Rubén (1) per Raül (minut 58), Sergio (1) per Tino (minut 70), Javi (1) per Marc Pujol (minut 76) i Antonio (1) per Maline (minut 79).

MALLORCA: Leo Franco (1), Campos (2), Ramis (2), Nadal (2), Poli (0), Marcos (2), Pereyra (1), Carmona (2), Campano (2), Perera (1), Bruggink (2).
Nagore (1) per Perera (minut 50), Luciano (2) per Bruggink (minut 53), Nené (1) per Campano (minut 58), Gonzalo Colsa (1) per Pereyra (minut 64), Jose (1) per Nadal en el minut 68, i Edu Moya (1) per Marcos en el minut 74.
ÀRBITRE: Rodado Rodríguez, del col·legi balear (1). Amonestà Bruggink i Maline i va expulsar Poli amb targeta vermella directa en el minut 15 per una falta sobre Raül quan aquest encara la porteria mallorquinista.
GOLS:
0-1: minut 37, Bruggink.
0-2: minut 82, Luciano.
INCIDÈNCIES: La final de la Copa Illes Balears es disputà a Can Misses davant unes 1.200 persones, entre les quals destacava a la llotja la presència de la consellera de Presidència, Rosa Puig; el president de la Federació Balear de Futbol, Miquel Bestard; el director general d'Esports del Govern balear, Pep Ballester; el secretari de la Federació Balear, Manolo Bosch; la consellera d'Esports del Consell d'Eivissa i Formentera, Cati Palou; el batle d'Eivissa, Xico Tarrés, i el president vermellenc, Mateu Alemany.

La lògica es va complir i el Mallorca s'erigí en campió de la Copa Illes Balears davant una Penya Esportiva que el tractà de tu a tu fins que va arribar el primer gol dels vermellencs. Es va tractar de tota una demostració de la capacitat de fer gols en pilota aturada d'Arnold Bruggink, que possibilità al Mallorca un mínim avantatge en el marcador abans d'arribar al descans. Era el primer xut dels de Luis Aragonés entre els tres pals, que demostraven així una efectivitat màxima. Ben al contrari que el Santa Eulàlia, que havia disposat d'un gran nombre d'ocasions, com la que provocà l'expulsió de Poli en el minut 15. La inferioritat numèrica provocà que el tècnic vermellenc hagués de redissenyar l'equip: situà Marcos en el lateral dret i reubicà el centre del camp. L'oportunitart més clara dels pitiüsos la tingué Loinaz a la mitja hora de partit, amb una gran rematada de cap que Leo Franco només va poder rebutjar amb la mà des de la mateixa línia de gol.

La segona part no va tenir gaire més història, amb un Malloca que semblava conformar-se amb el curt avantatge i una Penya que des del gol havia perdut la confiança i ja no arribava a la porteria de Leo amb opcions. El segon i definitiu gol també arribà a una pilota aturada, en rematar de cap Luciano. La Penya va haver de rendir-se davant un rival de superior categoria, que tot i jugar a mig gas va guanyar còmodament el partit per adjudicar-se l'Illes Balears.