Etoo: «Quan tens fam et menges el món, i jo tenc molta fam»

En aquest sentit, i aprofitant ahir la seva presència al programa Món esportiu, Etoo no titubejà a l'hora de respondre si li fa por anar a cap equip important i deixar de ser la referència principal dels vermellencs com és ara: «Vaig sortir de l'Àfrica per fer aquell continent més gran i quan tens fam t'ho menges tot, i jo en tenc tanta que em menjaria tot el camp», declarà.

Molt poques coses es poden comentar en l'aspecte esportiu de Samuel Etoo que ja no se sàpiguen. Ràpid, àgil, ambiciós, amb un físic envejable i amb un caràcter de guanyador nat, l'internacional africà, amb un caràcter fort, s'ha convertit en l'ídol indiscutible de tots els mallorquinistes, els quals el camerunès qualifica de «família». Però la seva llegenda encara agafa dimensions més àmplies si es coneix el rerefons del Millor Futbolista d'Àfrica de l'any 2003.

Etoo és un home poc propens a compartir la seva vida privada però ahir, en l'entrevista, obrí el seu cor i donà a conèixer tots els detalls de la seva infantesa i per què es considera un «escollit de Déu». «Jo crec que la meva estrella brillà més que les altres i Déu va dir: 'Aquest infant m'ha de representar aglun dia'. I quan Déu et posa la mà damunt i t'hi encomanes, tot et resulta més fàcil».

Així resumia ahir vespre Samuel Etoo el gir radical que la seva vida experimentà fa devers cinc anys quan un desconegut se li acostà al final d'un partit amb la selecció juvenil: «Encara em record que era a la meva habitació amb els pòsters de Seedorf i pensant a jugar un dia en el Reial Madrid -contava el camerunès. Allà tot és molt diferent i si volíem veure cap partit europeu havíem d'anar a un bar i pagar la consumició, motiu pel qual no hi anàvem gaire. Un dia hi érem i em digueren si volia jugar amb la selecció juvenil; ho vaig fer i em va sortir un gran partit. Llavors un home em demanà si volia provar sort al Madrid i li vaig dir que sí».

A partir d'aquí, els esdeveniments se succeïren molt aviat per a un al·lot que llavors només tenia setze anys. «A les 21.30 va venir el meu entrenador a casa i em digué que aquell home amb qui havia parlat era del Reial Madrid i que havia d'agafar un vol a les 23.00. No m'ho vaig pensar i, com que la meva mare no hi era, vaig dir al meu pare que partia i, just amb un jersei, unes esportives i uns pantalons curts vaig anar cap a l'aeroport», continuà Etoo.

Ja en la distància, el camerunès riu en recordar que va quedar «tirat» al carrer perquè l'avió arribà tard i els del Reial Madrid ja havien partit: «No sabia gens d'espanyol i vaig pensar: 'Cercaré un negre i li parlaré en francès, perquè segur que en sap'». Dit i fet. Etoo, vestit «amb uns pantalonets curts que encara em feien més ridícul perquè jo estava molt prim», es féu amic d'un treballador de l'aeroport que no dubtà a acompanyar-lo al Bernabéu.

Era l'inici del somni d'un al·lot que va ser «més feliç amb el xandall del Madrid que amb els doblers». Consolidat ara com un dels millors jugadors del món, i amb el seu barri particular -s'ha construït una residència al seu gust envoltada per les cases que ha edificat per als seus amics-, Etoo assegura que «som encara el mateix que abans. Quan vaig al Camerun hi continuu fent el mateix que abans, anant amb els mateixos amics i sense jersei. La gent se n'estranya, però els doblers, encara que ens ajudin a tirar cap endavant, no ens han de fer canviar».

Segons ell, «no som el més poderós, però tenim la sort que el que feim és molt reconegut a l'Àfrica perquè l'única manera que tenen de no pensar en la fam ni en la pobresa és el futbol. De vegades és difícil suportar-ho, però som el mateix que abans». I sentencià que «els vertaders galàctics crec que som nosaltres perquè no tenim aquell valor dels doblers. A Europa, moltes estrelles crec que s'equivoquen perquè canvien els seus costums i nosaltres, en canvi, si ens tallàvem els cabells en un lloc determinat encara hi anam i això els fa contents. Crec que som més galàctics perquè feim més feliç molta més gent».