TW
0


En el títol de Lliga que diumenge va conquerir el València CF, un futbolista mallorquí hi va jugar un paper destacat. Francisco Javier Muñoz Llompart «Xisco» (Manacor, 5-9-1980) formà part de l'onze que amb el seu triomf al Sánchez Pizjuán va donar els punts que mancaven per coronar l'equip de Rafa Benítez. Ara, encara amb la ressaca de les celebracions, Xisco Muñoz fa balanç de la seva ràpida ascenció en el millor equip d'Espanya.

-No, crec que ja n'hi ha prou de celebracions. Han estat unes hores molt boniques en les quals la ciutat s'ha bolcat amb nosaltres i que jo mai no oblidaré, però ara ens hem de centrar una altra vegada, perquè la pròxima setmana ens jugam ser campions de la UEFA. Guanyar la Lliga a Sevilla ha estat important perquè ens ha deixat unas quants dies de respir abans d'un altre partit tan important com és una final europea. -Bé, jo sabia que, tot i el mal moment del Madrid, seria molt difícil que l'equip sumàs els tres punts, però en tenia esperances perquè en altres ocasions ja havien demostrat saber com es guanya al Bernabéu. -Sí, jo pens que el València va demostrar al Sánchez Pizjuán una gran maduresa com a conjunt, perquè no era fàcil jugar sabent que teníem a les nostres mans la possibilitat de proclamar-nos campions de Lliga. -Sí, és clar. Pensa que quan va començar la temporada tenia per davant meu gent com Salva, Diego Alonso o Carew, però el tècnic ha confiat en mi i ara em sent un privilegiat de formar part del millor equip d'Espanya. -Això mai no es pot dir. Estim el Mallorca perquè és l'equip de la meva terra, però ara tinc contracte amb el València, hi estic molt a gust i em queden dos anys més. Després ja veurem el que passa.
-Ja heu tornat a la normalitat o encara hi ha ganes de festa pel títol?
-El títol arribà per avançat gràcies en part al triomf del Mallorca al Bernabéu. Ho esperàveu?

-Us esperàveu ser a l'equip titular de Sevilla?
-Sincerament no, perquè dijous havia jugat els 90 minuts de la semifinal de la UEFA. Però va estar molt bé participar d'aquell partit i saber que figuraré a la història com una part de l'onze que guanyà la sisena Lliga a Sevilla.

-Resultà especialment difícil disputar aquell partit?
-A nivell personal supòs que el més important és haver-te fet un lloc a un equip com el València, no?

-El vostre ha estat el triomf de la constància?
-Potser ho podríem dir així. Després de pujar a Segona A amb el Mallorca B vaig haver d'anar a València, on vaig arribar amb 17 anys, i no ha estat fàcil arribar al primer equip. Ara valor molt positivament el meu pas pel Tenerife i pel Recreativo de Huelva. Crec que em va ajudar a ser millor futbolista.

-A qui li dedicau aquest títol?
-A molta gent que ha estat amb mi en els moments més difícils i a la meva família, però de manera especial a Miquel Bestard, que quan estava a la selecció balear em va ajudar molt i va fer feina perquè pogués arribar a jugar en el València.

-Creis que qualque dia tornareu a jugar en el Mallorca?