D'entre tot un cúmul d'anècdotes per contar, Pau explicava ahir eufòric que «tenc la camiseta de Losada de l'any passat i la de Campano, i ara m'ha de donar la de Cambiasso. Ho va demanar a Beckham al final del partit i ell el va enviar a la merda, llavors Campano digué a Etoo que hi anàs ell, que imposava més, i quasi es peguen al vestidor fins que finalment Cambiasso la hi donà».
La relació especial d'amistat entre ambdós data del mes de desembre, quan el destí els va fer coincidir en un restaurant de Palma. Des de llavors, i com ahir resultà evident des dels micròfons d'Ultima Hora Radio, s'han convertit en inseparables fins al punt que Campano no ha dubtat a convidar-lo al seu casament.
Pau va néixer amb una malaltia cerebral greu que exigia una intervenció quirúrgica tan complicada que molts de metges no la volien intentar i tot, i trobà en el jugador sevillà el seu millor aliat per superar-la. «A la polsera de l'hospital, hi posava 'Súper-Pau 2'. El número dos per a Alejandro», contava ahir Pau, somrient mentre recordava que «quan anava cap al Bernabéu em va telefonar i em va dir que duia posada la meva polsera. Em va demanar si li donaria sort i li vaig dir que sí».
I així va ser, Campano es retrobà amb el gol gràcies a un excepcional xut de falta que deixà Casillas clavat. «Em dedicà el gol», comentà Pau tot riallós, recordant que el sevillà besà la polsera tan bon punt aconseguí marcar.
És just una anècdota més d'una relació especial que ambdós mantenen des del passat dia 7 de desembre. Just hores després que Campano es lesionàs abans del partit amb el Valladolid, el sevillà quedà tan impressionat per la malaltia i pel caràcter de Pau que no dubtà a visitar-lo a la clínica després de la intervenció.
«A banda de l'operació, m'impressionà la seva manera d'estimar, de tirar cap endavant, perquè si jo hagués estat ell m'hauria sentit molt angoixat i ell, en canvi, ha demostrat unes ganes de viure que han ajudat els seus pares a continuar endavant -explicà Campano. És impossible estar amb ell i no riure».
Però els elogis no van tan sols en una direcció, ja que Pau no s'amaga a l'hora de reconèixer que «m'agrada molt Campano com a jugador, també Colsa i Etoo. M'ha ajudat molt, però quan jug amb ell a la play-station li guany, he he». I és que el sevillà ha convertit Pau en la seva preocupació principal fora del camp i, tan bon punt acaba l'entrenament, es troben per jugar a bitlles, a la play o per riure una estona.
El jove aficionat és mallorquinista des que nasqué i fins a tal punt que «vaig aprendre a llegir, escriure i contar amb els cromos del Mallorca i la professora es pensava que anava a classes particulars perquè ho feia molt bé». A més, reconeix que «m'agrada molt el futbol i tots els entrenadors llevat de Queiroz perquè no m'agrada el Madrid. De vegades m'entrentenc fent alineacions amb jugadors de tot Europa».
De tots ells, emperò, el millor sempre serà Campano, a qui la seva mare agraeix «tot el que ha fet, i sobretot perquè ell s'acabava de lesionar i no passava un bon moment. Per això m'alegr del seu gol, no pel meu fill, sinó perquè s'ho mereix».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.