El València es dóna un bany de multituds

Tot just arribar a Mestalla, David Albelda encengué una llarguíssima traca que explotava mentre els jugadors entraven a l'estadi acompanyats per l'himne oficial del club. Els futbolistes, molts d'ells amb els seus fills, caminaven per la gespa mentre la gent cridava el seu nom perquè pujassin un per un al pòdium. Llavors s'encengueren focs artificials arran de gespa i s'amollà una multitud de globus taronges, blancs i negres.

A continuació, sonà l'himne regional amb el colofó d'un castell de focs artificials i amb la volta d'honor al camp de tots els components de la plantilla, volta que s'hagué d'interrompre per la invasió del camp. Però la jornada de celebracions havia començat molt abans amb l'arribada del València a l'aeroport, on els jugadorsja foren rebuts per milers de seguidors que col·lapsaren la terminal.

Els deu quilòmetres que separen l'aeroport de Manises de la ciutat es convertiren en un passeig triomfal per als valencianistes que, a banda d'una escorta policíaca, duien una improvisada caravana amb banderes a l'aire i cotxes que no deixaven de tocar el clàxon.

L'entrada a la capital multiplicà encara més les mostres d'eufòria i els jugadors saludaren des del pis de dalt de l'autobús amb bufandes, banderes, samarretes commemoratives del títol i amb Carboni lluint una vistosa perruca taronja.

L'expedició va recórrer a peu els cinquanta metres que separen la Generalitat de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, mentre eren aclamats per centenars de seguidors. A les portes del temple, Albelda i Baraja hi recolliren un centre de flors per a la imatge titular i, ja a dins, l'arquebisbe Agustín García Gascó demanà uns segons de silenci per les víctimes de l'11-M.

Després de la celebració amb la patrona, la comitiva anà a la Generalitat i, després foren rebuts a l'Ajuntament per la batlessa i per uns vint mil aficionats que des de feia hores omplien la plaça.