Samuel Etoo només va tardar deu minuts a demostrar que no es mereixia ser un 'desterrat'. El camerunès se n'anà de Raúl Bravo per velocitat, li guanyà la posició i, tot i la sortida de Casillas, no tengué problemes per executar un magistral llançament que s'estavellà a la xarxa. Era el 0-1 i l'inici de la festa mallorquinista o, millor dit, de la festa d'Etoo.
El gol va caure a la grada pitjor que un poal d'aigua freda i foren nombrosos els crits i els insults dirigits cap al camerunès, qui, per a més provocació, llançà a la llotja un clar missatge: «Jo no me n'hauria d'haver anat», deia amb el seu senyal.
Just sis minuts després arribà l'empat gràcies a una errada de Niño que Pavón sabé aprofitar. Tot apuntava que el Mallorca es vendria moralment a baix i el Madrid regalaria finalment una victòria a l'afició, però el camerunès s'encarregà que no fos així.
Etoo demostrà la seva ambició i liderà l'equip cap al que hauria pogut ser una golejada d'escàndol si Iturralde González no hagués xiulat un inexistent penal a Delibasic per regalar el 2-3 al marcador.
El camerunès no es cansà d'intentar-ho en una clara mostra de força moral i desgast físic, però fou al minut 26 quan tengué una nova oportunitat per fer emmudir el Bernabéu. L'internacional africà es féu amb una pilota en un principi controlada per Pavón i es disposà a encarar Casillas, però un mal bot de l'esfèric sobre la gespa provocà que es quedàs sense angle i tot es quedà en un avís.
Deu minuts després, emperò, no perdonà i firmà una d'aquelles jugades que mereixen ser repetides una i altra vegada. Etoo controlà una pilota al mig del camp i inicià una jugada personal que deixà per terra a tots els defensors que l'intentaren tallar per després, ja a l'àrea, superar Casillas amb un gran xut per la dreta.
La justícia s'apoderà llavors del Santiago Bernabéu i l'afició blanca, tot i la derrota del seu equip i el nou missatge d'Etoo cap a la llotja, es rendí als peus del camerunès i li va dedicar l'única ovació del vespre.
Una ovació que quedà reflectida a les pàgines dels diaris i que en alguns, de caire tan madridista com el cas de l'As, ja no es parlàs d'aquell Etoo que arribà al Madrid amb només setze anys i sense sort, sinó d'un Samuel Etoo Pilota d'Or Africana que demostrà ser molt millor que Beckham, Raúl i, fins i tot, Ronaldo i reclamaven el seu fixatge.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.