Carles Moyà, nou rei de Roma

El partit entre Moyà, que aconseguí la seva tercera victòria de l'any -ha guanyat a Chennai i Acapulco i perdé les finals de Sydney i Buenos Aires-, i Nalbandián fou molt més fàcil i el seu triomf més contundent del que s'esperava, ja que ambdós tennistes comentaren dissabte que seria un partit molt disputat, igualat i llarg. Però no fou així.

No ho fou tant pel gran tennis exhibit per Moyà, a qui li entrà tot i fregà la perfecció, com per la baixada en el rendiment patida per Nalbandián, qui hagué d'afegir al cansament de tota la setmana (jugà partits més llargs que el mallorquí) el cop moral de veure un rival que des del primer punt no li donava opció.

Moyà serví bé (arribà a fer-ho a 218 quilòmetres per hora), restà perfectament (8 ocasions de ruptura de les quals n'aprofità 6) i castigà el seu rival alternant i angulant cops amb deixades, la qual cosa afeblí contínuament Nalbandián i en minvà les seves energies.

El mallorquí trencà el servei del seu rival en el quart joc, a més en blanc. I després, en guanyà dos amb el seu servei, també en blanc, i s'endugué el primer set a la segona oportunitat (la primera la tingué en el vuitè joc amb servei de l'argentí). Un 6-2 en gairebé 36 minuts.

S'esperava una reacció de Nalbandián en la segona mànega, però era només una il·lusió. Les coses continuaren igual, amb un Moyà dominador i un Nalbandián que era molt lluny de les línies pels cops del mallorquí.

Moyà es distancià aviat amb un 4-1. Però arribà una certa reacció de Nalbandián, que remuntà fins al 4-3 després de trencar per primera i única vegada el servei del mallorquí en el sisè joc. Després de 62 minuts de partit, l'argentí disposava de la seva primera bolla de trencament.

Fou un miratge, ja que Moyà tornà a trobar l'encert dels seus cops i s'apuntà el segon set per un nou 6-3.