08/05/04 0:00
TW
0

JAUME MORA. Inca.
Quina agonia! Quin drama! Quin patiment! Quanta angoixa! El Palau d'Esports d'Inca, farcit d'aficionats per tot arreu, es convertí en un mar de llàgrimes a la conclusió del partit. La igualdat presidí els quaranta minuts, però en el darrers seixanta segons es va passar d'una victòria quasi segura a la derrota que certificava el descens del Drac Inca a LEB-2 (91-93). Plors, infortuni, aplaudiments, crits d'ànim i sobredosi de desil·lusió.

L'afició al bàsquet no fallà. Faltava encara més d'una hora per l'inici del partit i ja es podia intuir que el ple seria absolut. Molt abans que els àrbitres llançassin la pilota a l'aire, més de quatre mil persones omplien ja el Palau d'Esports. Ni un sol seient buit, molta gent dreta i les grades supletòries que vessaven. La sortida dels jugadors ja fou espectacular. El Palau, a més, es vestí de groc, amb milers de camisetes amb els colors del Drac Inca. Després, amb la pilota amb joc, tocà patir. Xiulets, mambelletes, crits, protestes, ànims... per arribar al descans amb un angoixant 46-50.

A la llotja, Jaume Matas, president del Govern de les Illes Balears, en companyia de la seva esposa Maite Areal; Pere Rotger, batle d'Inca i president del Parlament de les Illes Balears; Josep Ballester, director general d'Esports; Dolça Mulet, vicepresidenta del Consell de Mallorca; Maria Salom, diputada del PP a Madrid i inquera; l'exdelegat del Govern a les Illes Balears Miquel Ramis i president del Bàsquet Alcúdia; a més de Felipe Jerez, regidor d'Esports de l'Ajuntament d'Inca; acompanyaven l'intranquil Joan Rubert. L'expresident Sebastià Penya no faltà a la cita, com tampoc ho va fer Vicent Grande, patrocinador de l'equip, que acudí al pavelló com un aficionat més.

Durant els partit, l'emoció fou la nota dominant. L'afició intentava intimidar els gallecs amb crits i renou, però l'Ourense mai no va perdre la cara al partit. Un avantatge de cinc punts embogia el Palau, però, ràpidament, tornava la igualdat. El darrer quart fou d'infart, apoteòsic. El públic estava entregat, ahir sí demostrà la seva estima pel Drac Inca, però el marcador continuava ben estret.

Joan Rubert, a la llotja, patia com mai. En el darrer alè, quan Bustamante perdé la pilota que presagiava el triomf dels gallecs i el descens del Drac Inca, el president es transformà. Sortí la tensió acumulada durant dies i més dies i a la conclusió esclatà en plors. El Drac Inca ha perdut la categoria, però el projecte d'un equip d'èlit a Mallorca continua viu. Es va perdre un partit, el Drac ja no és equip de LEB-1, però el bàsquet continua viu. Comença la feina.