La Fiscalia demana al Suprem que incrementi les penes del «cas Atlètic»

La sala Penal de l'Alt Tribunal escoltà ahir els recursos interposats per les parts contra la sentència de l'Audiència Nacional que el 14 de febrer del 2003 condemnà Gil a l'esmentada pena de presó pels delictes d'apropiació indeguda i estafa.

Aquest tribunal també condemnà el director general del club, Miguel Àngel Gil, a un any i sis mesos de presó per un delicte d'estafa; i a un any de presó com a cooperador necessari d'un delicte d'apropiació indeguda l'aleshores vicepresident i ara president Enrique Cerezo.

Durant la vista celebrada en el Suprem, la representant del ministeri fiscal argumentà que, segons els fets provats, tant Gil com el seu fill i Cerezo varen incórrer en un delicte de falsedat comptable, del qual foren absolts per l'Audiència Nacional, perquè quan es feren amb el control del club dugueren a terme un «maquillatge comptable» per «intentar ocultar» la seva mala gestió.

Així mateix, la fiscal demanà al Suprem que s'incrementin les penes imposades a Gil i Cerezo pel delicte d'apropiació indeguda en considerar que es degueren apreciar les agreujants de reconeguda utilitat social, múltiples perjudicast i abús de credibilitat empresarial, ja que, en concret el primer, utilitzà la seva credibilitat per aprofitar-se de la confiança dels socis.

Finalment, demanà el «decomís» de les accions i la seva venda en subhasta pública i que Promociones Futbolísticas -propietat de Gil» restitueixi els 112 milions de pessetes que foren aportats pels socis en el primer torn per adquirir accions.

Fonts de la defensa precisaren que la fiscal desistí de la seva pretensió de sol·licitar la restitució per part de Gil de 2.700 milions de pessetes a l'Atlètic. L'advocat de Gil, Horacio Oliva, impugnà en tots els punts el recurs de la fiscalia i negà que les accions d'un club de futbol puguin considerar-se béns de reconeguda utilitat social, al temps que insistí a sol·licitar l'absolució del seu patrocinat.

Davant la Sala, Oliva insistí en argumentar que el delicte d'apropiació indeguda es devia considerar prescrit, ja que des que aquest es va produir, l'any 1992, i fins que el fiscal pesentà la querella per aquest motiu, l'any 1999, havien passat més de cinc anys. Finalment, insistí que quan Gil es va fer càrrec del club aquest era una «ruïna» i que la sentència de l'Audiència estimà que no es pogué afirmar que perseguís lucrar-se econòmicament. El lletrat de Cerezo també va fer referència a la prescripció del delicte d'apropiació indeguda.