Luis Aragonés continua a la recerca de l'onze ideal en el tram final de la Lliga. La defensa fou l'habitual, amb David Cortés i Poli a les bandes, amb Fernando Niño i Lussenhoff com a centrals. Les grans novetats es produïren al centre del camp, on Finidi recuperà la titularitat i relegà així Campano a la banqueta, mentre que Correa continuà a l'esquerra. I en atac, Delibasic era l'acompanyant d'Etoo.
Una internada amb centrada de Fernando Sales a la qual no arribà Roberto Losada fou la primera aproximació amb perill dels homes de Fernando Vázquez. El Mallorca no tenia grans dificultats en defensa i en la seva primera oportunitat inaugurà el marcador. Es complia el primer quart d'hora quan Etoo va fer una gran passada en profunditat a Delibasic que, després de retallar Jonathan i des de fora de l'àrea, superà Leo Franco amb un gran xut.
El Mallorca sumava aleshores tres punts d'importància cabdal, però restava un món. El conjunt de Luis Aragonés, amb el gol, va controlar el partit. El centre del camp de l'onze de Fernando Vázquez encadenava errades, imprecisions i es mostrava sense idees ni verticalitat. Delibasic, poc després que es complís la primera mitja hora de joc, disposà de dues oportunitats consecutives en els millors moments dels vermellencs. Aragonés plantejava un partit valent, cercant un segon gol que certificàs el triomf.
Fernando Vázquez cercà solucions i avançà la posició de Caminero, que inicialment jugava com a tercer central, fins al centre del camp. I en els cinc darrers minuts, el Valladolid mostrà signes de recuperació i espitjà de valent. La defensa del Mallorca es mostrà imprecisa, però l'avantguarda castellana no encertà. Encara abans del descans, Fernando Sales deixà la pilota enrere a Losada que, completament sol, l'envià fora.
La il·lusió dels homes de Vázquez perllongaren el domini del Valladolid a l'inici de la segona meitat. Caminero, completament sol, no aprofità una gran passada d'Óscar i deixà els mallorquinistes amb l'ai al cor. El Mallorca es replegava, però no renunciava al contracop. Etoo era ja el millor passador de l'equip, el cervell, el nou Ibagaza.
En el minut 58, una volea de Chema des de fora de l'àrea superava Leo Franco. El partit quedava ben obert. Qualsevol resultat era possible, tanmateix era el conjunt castellà qui duia la iniciativa. El Valladolid pressionava, Ramis va cometre un possible penal sobre Marcos, però Tristante Oliva deixà que el joc continuàs. La graderia encara protestava quan Correa aprofitava una gran passada d'Etoo per desnivellar el partit. La banqueta vermellenca embogí i el Valladolid quedà reduït a no res.
Leo Franco, excepcional, aturà una bona rematada efectuada per Losada, però el Mallorca tenia el triomf a la butxaca. Correa, quan faltaven sis minuts per al final, va treure una falta de manera magistral i segellà definitivament la victòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.