El Mallorca perd (1-2) a Son Moix i torna a llocs de perill

L'equip no aprofita els regals de Mejuto, perd amb el Vila-real i ja és a dos punts del descens

TW
0
Tomeu Martí Una nova gerra d'aigua freda caigué ahir damunt el mallorquinisme. Una derrota (1-2) davant el Vila-real torna el Mallorca a la depressió, a la inseguretat i a la crisi. Ahir els vermellencs caigueren derrotats, però el pitjor de tot és que si el Mallorca va ser incapaç de guanyar ahir, és difícil confiar que pugui guanyar en altres ocasions. Els de Luis Aragonés ho tenien ahir tot a favor. Jugaven davant d'un equip que té el cap en una altra competició, la Copa de la UEFA, que sortí a la gespa de Son Moix amb baixes de molta consideració com Anderson, Riquelme, Bataglia o Ballesteros.

Però és que, a més, el conjunt mallorquí va tenir un dels arbitratges més favorables que es recorden. Mejuto González va ser el gran aliat del conjunt vermell, va ser el vertader ariet dels d'Aragonés. El jutge del partit assenyalà dos penals dubtosos, un en el temps afegit de la primera meitat i un altre en el temps afegit de la segona, però ni així i tot els jugadors mallorquinistes no foren capaços d'evitar la derrota.

Els dosc tècnics presentaren un dibuix tàctic semblant, amb quatre homes a la línia defensiva, dos pivots, dos carrilers i dos homes en punta.

El partit començà amb domini altern, amb un Mallorca que semblava voluntariós, que cercava la porteria rival però que es mostrava molt desencertat en els darrers metres. El Vila-real, per la seva banda, es mostrava poc incisiu en atac, però molt segur a la rereguarda.

La primera ocasió del partit va ser en el minut 6, a les botes de Víctor, que encarà Leo Franco però aquest, molt ràpid, li prengué la pilota. En la jugada següent era Etoo qui controlava, però la seva rematada amb la cama esquerra era atrapada amb facilitat per Reina.

El joc era entretingut, i els dos equips s'acostaven a l'àrea rival, però no hi havia grans ocasions de gol. En el minut 37, arribà el primer. Va ser una falta executada per Senna, que envià la pilota als peus de Quique Àlvarez, que totalment sol va batre per baix Leo Franco.

En el minut 38, Etoo, el davanter més incisiu, ho provava i en el 41 el mateix Etoo, després de recollir un servei de Campano, controlà la pilota, s'internà i el seu xut s'estavellà al pal del marc de Reina.

Ja en temps afegit, l'àrbitre assenyalà un penal, per una presumpta mà de Quique Àlvarez. Etoo s'encarregà de transformar-lo en el gol de l'empat.

La segona part va començar amb un Mallorca, almenys en teoria, més ofensiu. Aragonés realitzà una sèrie de substitucions amb la intenció de dotar de més capacitat resolutiva el seu equip per bé que, si més no en els primers minuts, descompensaren una mica l'alineació. La primera ocasió del segon temps va ser per al Vila-real, en el minut 50 amb una internada de Roger, que envià la pilota massa alta. En els minuts 62 i 65, Perera disposà de dues ocasions clares que no transformà.

En el minut 78 arribà la segona diana dels visitants. Va ser una internada i una rematada de Víctor, que Leo Franco rebutjà, però la pilota va arribar a Pere Martí, que rematà a gol.

En el minut 82, Cortés xutà massa alt i en el 84 Perera rematà de manera massa innocent.

Una altra vegada en temps de descompte, Mejuto assenyalà un penal a favor del Mallorca. Aquesta vegada Reina aturà el xut d'Etoo.