El Madrid també decep en el bàsquet

La Copa ULEB va acabar per al Reial Madrid a Bèlgica enmig d'una terrible decepció, sense títol, sense passaport per a la pròxima Eurolliga i amb la dolorosa espina d'haver disputat un mal partit i haver-ho lliurat, a més, a un debutant en aquestes cites continentals, l'Hapoel Jerusalem israelià, que va guanyar el primer entorxat europeu de la seva existència i va ascendir al paradís amb tot mereixement.

Les finals desconeixen el significat de la paraula favorit. El clixé apuntava cap a l'equip espanyol, fins i tot entre la premsa i els aficionats hebreus. Però una final esportiva és, sempre, una final. Un escenari que encongeix nines, revela al·lots sota l'aparença d'homes, deixa ments en blanc, esborra idees i anul·la els cors.

Com a efecte contrari, engrandeix ambicions, transforma víctimes en botxins, canvia glòria per resignació i obra, en definitiva, tota classe de mutacions que escapen per complet al control de pronòstics, trajectòries, historials i diferències esportives. El Reial Madrid va experimentar moltes d'elles, i no precisament de les positives, en moltes fases del matx.

Els madridistes van tardar a entrar en ambient davant una grada dominada de llarg per l'afició israeliana. La idea d'explotar la superioritat interior semblava clara en principi, amb sis punts a càrrec del letó Kaspars Kambala i de l'irlandès Pat Burke, però immediatament va deixar pas a una mala defensa i a un atac bolcat sobre un perímetre que veia el cèrcol com un didal.

El president del Reial Madrid, Florentino Pérez, i el director general, Jorge Valdano, van presenciar el partit al costat entre d'altres del conseller d'Esports de la CAM, Santiago Fisas, i el president de la ULEB, Eduardo Portela.