TW
0


Mantenir la porteria a zero és la millor estratègia per no anar-se'n a casa amb les maletes buides, però el Mallorca no ho feia des de la visita de l'Albacete a Son Moix el passat quinze de febrer. La necessitat de no encaixar gols ha estat repetida una i altra vegada pels jugadors del Mallorca aquestes darreres setmanes en què la situació de l'equip a la classificació era, si més no, compromesa. No obstant això, tot i tenir-se la lliçó tan ben apresa, els mallorquinistes just han aconseguit mantenir la porteria a zero set vegades en tot el que va de Lliga.

Però la facilitat per encaixar gols no ha estat l'única ratxa negativa que apropava el Reial Mallorca perillosament a l'abisme i que han aconseguit trencar els illencs amb la victòria al Ruiz de Lopera. Els homes de Luis Aragonés sumaven ja pràcticament dos mesos i mig sense sumar els tres punts lluny de Son Moix i just un mes sense fer-ho a la Lliga.

La darrera fou precisament aquest diumenge davant del Betis, en un partit en què els mallorquinistes es bolcaren en la defensa i varen trencar una mala ratxa que es remunta fins al quinze de febrer, darrera ocasió en la qual els de Luis Aragonés no encaixaren gols.

Fou a Son Moix, en un partit avorrit davant d'un Albacete (0-0) que fou testimoni del debut a Primera Divisió del de la pedrera Iván Ramis. El central de sa Pobla va ser l'alternativa del tècnic vermellenc, qui el va situar al costat de Miquel Àngel Nadal, formant els dos mallorquins un autèntic mur al davant de Leo Franco, que impedí als de César Ferrando posar en gaire dificultats el porter argentí. Des de llavors el Reial Mallorca no havia tornat aconseguir no encaixar cap gol i s'havia guanyat a pes el fet de ser el segon equip més golejat de la categoria amb un total de 57 gols, just tres menys que el Celta.

Amb aquestes estadístiques, la necessitat de trobar una fórmula per mantenir la porteria a zero era més que lògica i va obligar Luis Aragonés a provar diverses alternatives a l'eix de la saga. Fernando Niño, Miquel Àngel Nadal, Federico Lussenhoff i Iván Ramis han estat els homes que han entrat i sortit habitualment de l'onze inicial des de l'esmentat partit davant de l'Albacete, mentre que Edu Moya i Javier Olaizola -baixa fins el proper any-, ho han fet de manera esporàdica. Aragonés ha jugat les seves cartes tan bé com ha pogut, però a falta de sis jornades per finalitzar la Lliga encara no ha trobat la seva línia defensiva ideal.

Niño, amb un total de 2038 minuts repartits en 24 partits de Lliga -una mitjana de 84 minuts per partit-, ha estat el central en qui més ha confiat el d'Hortaleza al llarg de tota la temporada, seguit per Lussenhoff, amb 1.713 minuts en 20 partits. Precisament l'andalús i l'argentí varen formar la parella de centrals en el partit de diumenge al Ruiz de Lopera, quan varen estar acompanyats als laterals pels habituals David Cortés i Poli.

Ramis i Nadal, emperò, venien essent la parella més habitual des de l'empat a zero davant de l'Albacete, però la tendinitis del manacorí -1.481 minuts en 19 partits-, li impedí continuar gaudint de la titularitat i cedí el seu lloc fa cinc jornades, mentre que el pobler havia estat titular des que debutà a Primera el passat quinze de febrer.

Curiosament, tots els pronòstics apuntaven que seria Lussenhoff l'home sacrificat per Aragonés per deixar lloc a un Niño que fou baixa per sanció diumenge passat davant de la Reial Societat, però finalment el tècnic apostà per la veterania dels dos jugadors i va deixar el pobler a la banqueta.

La darrera victòria vermellenca fora de l'illa fou el dia 25 de gener a Saragossa, quan venceren fàcilment per un gol a tres. El darrer triomf a la Lliga va ser, per altra banda, a Son Moix davant tot un Deportivo (4-2).