TW
0


La plantilla mallorquinista comença a veure's ja massa a prop de la zona vermella i és conscient que no pot fer més concessions si no vol viure un agònic final de Lliga com el de fa dos anys, quan es jugaren la permanència a cara o creu en un trepidant partit final contra el Valladolid, en què la victòria era l'única salvació.

Que les matemàtiques no salven ningú és un missatge que tot l'equip, i el mateix Aragonés, reiterà la setmana passada. El desenllaç de l'enfrontament contra la Reial, emperò, ha fet canviar la mentalitat dels jugadors i ahir Poli assegurava que «si no guanyes, el més normal és que miris els altres marcadors per saber si l'equip s'ha posat o no en els llocs de descens».

La necessitat de reacció és quelcom que ja ha agafat un caràcter d'urgència i ahir el mateix Poli es va encarregar d'advertir que «queden set partits, que són set finals, i anirem a mort en cada una, perquè ja no podem perdonar res. Sabem que és difícil perquè molts partits seran contra rivals directes, però ho hem d'intentar sí o sí perquè no hi ha més remei».

La derrota a La Condomina (2-0) a mans d'un Múrcia ja descendit i la impossibilitat de guanyar a casa la Reial Societat (1-1) en un Son Moix pràcticament ple, han fet de la preocupació el nou inquilí d'un vestidor mallorquinista que reviu amb dolor aquells temps en què Sergio Kresic fou destituït quan faltaven tres jornades perquè no pogué aconseguir donar l'empenta que l'equip necessitava.

Succeí tan sols fa dos anys i el gruix de futbolistes d'aquell Reial Mallorca que es jugà la permanència en el darrer partit de Lliga contra el Valladolid continua defensant els colors vermellencs. No és el cas de Poli, qui no obstant això coneix amb detall el patiment que va viure l'equip en els moments previs al transcendental matx i ahir mateix ho confessava: «S'ha comentat aquell partit dins el vestidor. Tothom estava molt malament pel que hi havia en joc i fins i tot hi va haver 60 minuts en què el Mallorca havia perdut la categoria perquè no guanyaven», explicà.

El lateral sevillà, per aquella època encara futbolista precisament d'un Extremadura que havia perdut la categoria a Segona, sospirà perquè «aquell moment no arribi mai i puguem treure la situació endavant abans que arribem a la darrera jornada. Ningú no vol viure el mateix que es va viure fa dos anys en aquell partit contra el Valladolid».

Pel lateral sevillà, «amb 42 o 43 punts ens salvam i, per tant, hem de guanyar tres partits». També reconeix que «si no aconseguim aquests nou punts en set partits està clar que els del darrere ens agafaran i significarà que el Mallorca no pot estar a Primera Divisió». Conclogué que «tots tenim ganes d'aconseguir aquella victòria que ens donaria la tranquil·litat i el cert és que no ens podem adormir, perquè queda molt poc per acabar la Lliga».