«Vull ser un gran jugador al Mallorca»

Amb tres lligues holandeses ja sota el braç, una gran experiència a la Lliga de Campions, i autor de cent gols al seu país natal, Bruggink decidí aquest estiu provar sort a la Lliga espanyola i no dubtà a abandonar la seva família i ubicar la seva residència a Santa Ponça. Allà l'han visitat precisament ja el seu pare, veterinari jubilat del petit poble de Geesteren; les seves germanes bessones Hilde i Martine, ambdues de 29 anys i alguns bons amics com Van Nistelrooy, una de les figures amb qui compartí vestidor durant el seu periple al PSV Eindhoven.

Sempre amb el somriure a punt, però molt callat per culpa de l'idioma, Bruggink s'autocastiga ell mateix cada vegada que li he de repetir una pregunta o que és incapaç de donar una resposta. El seu espanyol ha millorat considerablement des del dia en què va ser presentat en societat, però tot i això el futbolista s'exigeix també fora del camp el màxim i no té pressa per posar punt i final a una entrevista en la qual conflueixen l'espanyol i l'anglès.

-Què tal us trobau a les files del Reial Mallorca?

-Molt bé, l'illa m'agrada molt i s'hi viu bé, però a nivell esportiu he tingut problemes aquestes darreres setmanes per culpa d'unes molèsties al genoll que m'han impedit estar al cent per cent. Dimecres, emperò, ja vaig entrenar i confii recuperar-me prest del tot, perquè no m'agrada estar sense jugar.

-La imatge que teniu de l'equip des d'Holanda es correspon amb la que us heu trobat aquí?

-Sí, no m'ha sorprès allò que m'he trobat. El Mallorca és un gran club i té un bon equip, però les coses no ens han sortit del tot bé i estam a baix a la classificació. A l'equip hi ha jugadors de molta qualitat com és el cas de Samuel Etoo i estic del tot convençut que podem sortir d'allà a baix, és només una qüestió de mentalitat.

-A nivell personal, trobau a faltar la manca d'oportunitats a la Lliga?

-Sí. Aquesta situació no m'agrada gens perquè jo vull jugar com qualsevol altre jugador. He marcat sis gols a la Lliga en no sé quants de minuts i crec que és un bon percentatge, però els darrers partits he jugat molt poc i això m'ha frenat. Continuaré entrenant fort i esperaré la meva oportunitat.

-Li ha faltat sort, potser?
-No, no crec que sigui cosa de sort sinó de continuïtat. Tenc confiança en les meves possibilitats i sé que ho puc fer bé al camp, però també és decisió del míster que jo jugui o no jugui.

-Fitxàreu molt jove per un equip tan important a nivell europeu com és el PSV Eindhoven.

-He jugat sis anys a la Lliga holandesa, i és una lliga diferent que la d'aquí perquè aquí és més física, més dura. He estat tres anys al PSV, he participat en la Lliga de Campions i he aconseguit tres títols de Lliga. No em puc queixar, però després de sis anys crec que era bo per mi canviar. Jo volia provar en una Lliga diferent, amb una altra mentalitat de futbol, i per això vaig decidir fitxar pel Mallorca.

-Per què escollíreu la Lliga espanyola i no la italiana o l'anglesa, per exemple?

-Perquè m'agrada molt el futbol que es practica aquí a Espanya. Abans de venir ja havia vist molts de partits per la televisió i, tot i que a Itàlia i a Anglaterra les lligues també són molt fortes, allò cert és que aquí a Espanya hi ha molta més tècnica. La meva intenció és jugar uns anys aquí per aprendre.

-La vosta idea és consolidar-vos a la Lliga espanyola i fer carrera en un equip 'gran' d'Espanya?

-Tots els futbolistes volen jugar en un gran equip, però ara el que vull és jugar al Mallorca i convertir-me en un gran jugador d'aquest club. Després, ja veurem què succeirà. Ara encara és prest per pensar-ho.

-Des de quina edat teníeu clar que volíeu ser futbolista professional?

-Als tretze o als catorze anys vaig veure que les coses m'anaven bé al futbol i la gent em deia que tenia aptituds per aconseguir ser futbolista professional. Jo ja jugava al Twente, tot i que vaig començar jugant als sis anys amb l'equip de Geesteren, un poblet a prop d'on vivia. El que em deia la gent em va animar i vaig decidir lluitar per aconseguir guanyar-me la vida fent allò que més m'agrada, jugar a futbol.

-Quin és el vostre somni?
-El meu somni principal no té res a veure amb el món de l'esport, ja que vull que tota la meva família tengui salut i no li falti mai de res. A nivell esportiu no puc demanar res més perquè estic jugant a futbol, que és el que més m'agrada, però està clar que si he de parlar de somnis en el futbol et diré que vull guanyar una Lliga de Campions o una Copa del Món. Això són dos somnis com a futbolista.