L'empat és un bon consol pels mediocres (1-1)

Quan el rival ha estat superior, empatar és un extraordinari resultat. És quan s'empra el recurs d'assegurar que sumar sempre és positiu. En canvi, quan has fet mèrits per guanyar és clar que just aconseguir una igualada és quasi no res. Ahir, el Reial Mallorca sumà un punt (1-1) a Pamplona i l'empat es convertí en un consol pels mediocres vermellencs. Ara, el Reial Mallorca se situa a només tres punts de la zona de descens, i amb un calendari immediat extremadament complicat.

El partit no pogué començar millor pel Reial Mallorca, ja que inaugurà el marcador ben aviat. Just s'havien disputat cinc minuts de joc quan Leo Franco tragué llarg de porteria, Cruchaga rebutjà en curt i Delibasic, sense aturar i amb una gran volea, superà Sanzol.

Osasuna intentà reaccionar, el Mallorca mai no renuncià al contracop, però el conjunt de Javier Aguirre empatà massa aviat. En el futbol modern, l'estratègia guanya importància i cada dia és més fonamental, tant en defensa com en atac. Osasuna marcà en una jugada que segur que han assatjat en mil i una ocasions. Puñal va treure una falta des de la posició de lateral dret mallorquinista i, mentre els seus companys avançaven la seva posició, Aloisi -a la frontal de l'àrea- engaltava completament sol un gran xut amb l'esquerra que Leo Franco no pogué aturar.

Osasuna tenia la possessió de la pilota i superava amb claredat un fluix Mallorca. El conjunt de Luis Aragonés, una setmana més, es mostrava sense idees en el centre del camp, sense verticalitat. Etoo i Delibasic eren quasi inèdits i ni Campano ni Nené aportaven absolutament res en atac.

Aloisi, en dues ocasions, i Puñal, de falta, pogueren marcar, però s'arribà al descans amb empat.

La segona part començà sense canvis, però Aragonés no tardà gaire en cercar solucions a la falta de profunditat. El tècnic del Reial Mallorca intentà animar les bandes donant entrada a Toni González i Finidi en substitució d'uns apagats Nené i Campano.

Acte seguit, Etoo disposà d'una bona oportunitat en un ràpid contracop. Osasuna dominava, però el Mallorca tenia també les seves opcions. Home per home, el conjunt d'Aragonés és molt superior, però la major qualitat dels vermellencs es dilueix dins l'equip. Colsa, en el minut 65, disposà d'una altra bona ocasió per avançar-se en el marcador, però no va estar encertat.

En el tram final, Osasuna fou millor, acaparà la pilota i Rivero disposà de dues claríssimes oportunitats que no encertà a materialitzar. El Mallorca semblava donar per bo l'empat, malgrat que mai no renuncià al triomf. El cronòmetre avançà i el partit, xerec a més no poder, ens deparà les darreres dosis d'emoció. Però ja estava tot decidit. Osasuna i Mallorca empataren un partit en el qual els navarresos foren millors. El conjunt d'Aragonés mostrà els defectes de quasi sempre, però sumà un punt. Vist com va anar el partit ja saben que empatar fou un bon resultat.