-L'esportista consumat acostuma a tenir facilitats per a tot tipus d'activitat física. En el meu cas, jo sempre destacava fent de porter, excepte en l'hoquei patins.
-El tennis és un joc de reflexos, jo tenia molta anticipació davall la porteria i en el tennis m'ajudà a ser un bon jugador quan pujava a la xarxa. Tenia un cop de dreta força bo. Vaig estar entre els deu primers tennistes de Balears.
-Fins l'any 1971 la Federació Balear formava part de la catalana i vaig impulsar la creació d'una federació pròpia. A més, vaig ser-ne escollit president, càrrec que vaig abandonar el 1981.
-M'havia costat molt d'esforç arribar al primer equip, molts anys d'entrenaments i també fracassos, però havia de prendre una decisió perquè no podia compaginar la família, la feina i el futbol. Així que vaig penjar les botes per ajudar el meu pare en la feina d'aparellador i formar una família amb la meva dona.
-Els infants donen una gran satisfacció, t'aprecien i ho donen tot per aprendre. M'encanta entrenar-los.
-No, perquè he fet tot tipus d'esport i he intentat entregar-me en cos i ànima en cada tasca que he realitzat. Estic molt satisfet i, amb aquest premi, encara més.
-Per vós què representa aquest guardó?
-És un gran honor, una gran satisfacció i alhora una sorpresa, no pensava que el guanyàs perquè hi ha persones que tenen més mèrit que jo.
-Vós heu dedicat tota la vida a l'esport...
-Sí, de ben petit a l'escola dels jesuïtes em varen inculcar aquesta filosofia i sobretot a practicar tot tipus d'esport, com el llançament de disc, el bàsquet o l'handbol.
-Heu practicat gran varietat d'esports com l'atletisme, el tennis, el waterpolo... Com es fa per ser tan polivalent?-I el tennis, què hi tenia a veure amb la resta d'esports?-En referència al tennis, vós vàreu ser fundador de la Federació Balear de Tennis. Com va anar?-Quin és el millor record d'aquella etapa?
-Haver unit les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa, que en aquell temps tenien força competència, i nomenar uns delegats per a cada illa.
-Vós vàreu jugar nou partits a Primera Divisió amb el Mallorca i us vàreu retirar amb només 24 anys, què va passar?-No us penediu d'aquesta decisió?
-No, no em sap greu perquè jo volia estar amb el meu pare, que em necessitava. L'esport m'ha aportat una gran quantitat d'amics i un bon estat de salut, gràcies al qual encara puc continuar entrenant infants.
-Fa devers quinze anys que entrenau nins, què us aporta aquesta faceta?-No heu volgut ser entrenador però...
-Sabia que quan deixàs el futbol no em dedicaria a ser entrenador, perquè això de seure a les banquetes no m'agradava. Però amb els anys vaig pensar que podia ensenyar als futurs porters tota aquella experiència que he acumulat.
-Quina edat tenen aquests nins?
-Entrén quatre porters a La Salle i deu a Son Sardina. La majoria estan en la categoria infantil, és a dir, que tenen onze o dotze anys.
-Amb una vida tan dedicada a l'esport, us manca alguna cosa per fer?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.