Nascut a sa Pobla el dia 25 d'octubre de 1984, el central mallorquí ha inscrit a la memòria el dia 15 de febrer de 2004 com un dels moments més emotius de la seva vida, com el dia en què féu una de les passes més importants per aconseguir el seu objectiu: ser futbolista professional.
«Jugar a Primera és molt diferent que a Segona B perquè sempre has d'estar al cent per cent, ja que una errada pot costar un gol», recorda encara Ramis amb el pèl de punta, a la vegada que afegeix que «em pensava que no estava preparat, però ara ja sé que sí perquè quan ets al camp t'oblides dels nervis i del públic».
Ja des de ben petit Ramis sentí una autèntica passió pel futbol i no dubtava a passar-se hores i hores xutant una pilota contra la paret a prop de casa seva en una d'aquelles imatges bucòliques que l'era dels videojocs i dels ordinadors han deixat pel record dels meus vells. Per ell, emperò, «el futbol sempre ha estat el que he volgut fer i al que m'he volgut dedicar. Els meus pares sabien que no volia estudiar i sempre m'han fet costat en la meva lluita per ser futbolista professional», i no escatimà esforços per aconseguir-ho.
Féu les seves primeres passes a les files de l'equip aleví de la UE Poblera, club amb el qual entrà en la història del futbol balear en debutar a Tercera Divisió amb només quinze anys i ser pràcticament indiscutible durant cinc mesos. Martí Munar, llavors coordinador i tècnic del primer equip de sa Pobla, fou el seu descobridor i Ramis no dubta a dir que «ha estat un home clau perquè jo pogués arribar fins aquí».
El central illenc formà també part de la selecció balear Sub 17 que guanyà el Campionat d'Espanya l'any 2001 gràcies, precisament, al solitari gol que ell mateix marcà. Molts clubs es fixaren ja en ell en aquella competició, entre ells el FC Barcelona, el València i el Reial Madrid, però Iván Ramis, en una de les decisions més dificils de la seva vida, apostà per fer-se un forat en l'equip de la seva terra.
El temps li ha demostrat que no s'equivocà, i després d'anys de dedicació i esforç, Luis Aragonés li donà diumenge l'oportunitat que sempre ha esperat i que aprofità amb una actuació impecable. Ramis no s'amagà dins el rol de debutant i no dubtà a arriscar quan era necessari perquè, com ell mateix diu, «emíster em digué que jugàs com ho faig al filial i, de fet, és de l'única manera que ho sé fer».
Diuen els qui el coneixen que una de les claus del seu èxit és la seva maduresa i, com ell mateix explicava ahir, «tenir els peus sempre al terra». En honor a aquests qualificatius Ramis és conscient que «vaig fer un bon partit, però he de continuar treballant per tenir continuïtat» i recordà que Aragonés «em digué després del partit que no presumís massa del meu debut perquè encara no era ningú». No obstant això, Iván sap que ja ha fet el més difícil, fer-se un forat a l'equip i no està disposat a donar facilitats perquè el seu somni vegi el final.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.