Exclosa la hipòtesi del suïcidi pel fiscal de Rimini Paolo Gengarelli i després de ser descobertes per la Policia diverses capses de fàrmacs a l'habitació on va aparèixer el cos sense vida de Marco Pantani, les causes de la mort del ciclista italià queden pendents de l'autòpsia a la qual avui serà sotmès el cadàver. L'atestat del metge forense que acudí a l'hotel residència determinà que la mort del corredor fou deguda a «una aturada cardíaca». L'autòpsia aclarirà la mort de Pantani: si l'aturada cardíaca va ser conseqüència d'un elevat nombre de psicofàrmacs o motivada pels efectes d'algunes pastilles ingerides sense ànim d'acabar amb la seva vida.
El director del Tour de França, Jean-Marie Leblanc, qualificà de «desastre» la mort de Pantani i declarà que es trobava «a la vegada sorprès i no» per aquest succés. «Estic sorprès perquè és un campió abatut als 34 anys. I no importa quin campió: Marco deixà un rastre extremadament fort perquè era un gran escalador. No havia negociat bé el pas del temps entre l'èxit, la glòria i els diners i el retorn a la vida normal. Estava tot sol i, per tant, molt a l'abast de les temptacions».
Tanmateix, poc abans el fiscal de Rimini va excloure la hipòtesi del suïcidi. «Ningú no ha parlat de suïcidi i jo ho excloc», va apuntar Paolo Gengarelli, un dels primers a entrar dissabte a l'habitació de l'hotel residència Li Rose on es va trobar Pantani.
«No s'ha trobat a l'habitació res significatiu per a les investigacions. Usava ansiolítics, ja que és necessària la prescripció mèdica. Segons les nostres investigacions, les capses d'ansiolítics les havia duites ell mateix», va comentar el fiscal, que va excloure que pugui haver-hi persones que siguin objecte d'investigació en relació amb la mort de Pantani.
Almenys una desena de capses d'ansiolítics de quatre marques diferents, algunes de completament buides i d'altres amb prou feines començades, van ser trobades a l'habitació, segons va informar un membre de la Policia. Però entre els fàrmacs també es van trobar antidepressius de diversos tipus. L'ansiolític Control, l'antidepressiu Surmontil i l'hipnòtic i sedatiu Flunox van ser alguns dels medicaments ingerits per Pantani. La ingestió barrejada d'aquests va ser una de les primeres causes apuntades per la investigació.
Segons els encarregats del cas, el ciclista podria haver pres els fàrmacs, per als quals es necessita recepta mèdica, els dies previs a la seva mort i no tots alhora. Igualment, s'ha descobert que el darrer contacte conegut de Pantani va ser una telefonada al conserge de l'hotel, realitzada a les 11.00 hores de dissabte.
Amb prou feines una hora abans, una dona de fer feines va cridar a la porta de l'habitació del ciclista per realitzar les seves funcions i va rebre una contestació des de l'interior.
L'últim contacte personal data de l'horabaixa del 13 de febrer. Poc abans d'anar a dormir, va parlar amb alguns jugadors de l'equip de bàsquet de Rimini que ocupaven habitacions properes a la seva. Són les recents informacions i especulacions entorn dels moments finals de la vida del guanyador del Giro i del Tour de 1998, que va ser trobat sense vida dissabte vespre, vestit amb uns calçons texans i el tors nu en una habitació de l'hotel residència Li Rose de Rimini.
El ciclista Richard Virenque es «rebel·là» per la mort del «pirata» i al·ludí a la responsabilitat dels mitjans de comunicació. Virenque va emetre implícitament la hipòtesi del suïcidi. «És dramàtic. Si estàs tot sol ets capaç de fer coses incomprensibles i definitives».
També opinaren els exciclistes Eddy Merckx, Laurent Jalabert i Pedro Delgado. Per l'excampió belga, «Pantani, després dels seus èxits del 98, va cometre errors, però fou presa de la justícia italiana, que no l'alliberà, i pens que allò el va destruir». Per Jalabert, el corredor transalpí «va cometre errors», però no se l'havia deixat «recuperar-se». «Pantiani era un geni. Guard les imatges d'ell al Galibier i fins i tot en el Giro del 2003, la determinació de la seva mirada... No és just resumir-ho a qüestions de dopatge o de depressió». Pedro Delgado, pel seu costat, recordà Pantani com «un corredor excepcional. Després de ser desqualificat en el Giro del 99 no aixecà el cap i perdé l'autocontrol».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.