Amb la derrota encaixada diumenge al Sánchez Pizjuán davant el
Sevilla (3-0), el Mallorca ja és el posseïdor del rècord negatiu de
ser l'equip més golejat de Primera Divisió, gràcies als 42 gols que
ha encaixat en les 23 jornades que es duen disputades fins ara.
Aquesta circumstància fa que la línia defensiva del Mallorca
sigui l'objectiu de la majoria de les crítiques i la que més
maldecaps dóna al cos tècnic. I és que fins ara, tot i conservar
l'esquema d'una línia de quatre, els diferents tècnics que han
ocupat la banqueta del Mallorca aquesta temporada (Pacheco,
Llompart i Aragonés) han realitzat un total de deu combinacions
diferents, unes vegades variant per decisió tècnica i d'altres
-moltes- a causa de les lesions. La més utilitzada és la de Niño i
Lussenhoff formant parella de centrals i Cortés i Poli en els
laterals. Aquesta combinació ha estat repetida fins en vuit
ocasions, en les quals han rebut tretze gols, la qual cosa dóna una
mitjana d'1,625 gols per partit.
Les diferents lesions que han patit els laterals Poli i Cortés
han estat la principal causa -encara que no l'única- dels diferents
experiments i proves que s'han vist obligats a efectuar els tècnics
per ajustar la rereguarda. En aquestes circumstàncies la
polivalència d'Olaizola ha estat determinant, ja que ha intervingut
en tretze partits i ha ocupat totes les posicions possibles en
defensa.
Llompart i Aragonés també han intentat reconvertir, sense grans
resultats, Toni González en lateral i fins i tot el Savi
d'Hortaleza s'atreví amb Cortés per banda esquerra davant el Barça
amb el resultat que tots coneixem. La parella de centrals també ha
patit constants canvis i s'han donat fins a quatre combinacions; la
formada per Niño i Lussenhoff ha estat la més utilitzada (12
pics).
La lectura positiva de tot aquest guirigall és que, malgrat tot,
el Mallorca conserva un coixí de cinc punts sobre els equips
implicats en el descens.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.