Així i tot, l'evolució de Carles Moyà, que hi segueix un tractament escrupolós amb Joan Antoni Martorell, és del tot positiva. El tennista arribà a Melbourne des de Sydney amb cadira de rodes, per la impossibilitat de possar el peu en terra. Fins i tot, s'ha arribat a entrenar en dues ocasions.
Moyà s'exercità tot el matí a l'hotel mateix i durant l'horabaixa al Melbourne Park -en concret a la pista número 12. Aleshores, decidí ja de manera definitiva que no podia jugar. El tennista hauria pogut intentar sortir a la pista i guanyar així 12.000 euros, però optà per l'elegància de renunciar, considerant que no es troba en condicions.
La cursa contra el cronòmetre a la recerca del miracle de la recuperació havia acabat en derrota. No era possible. Així mateix, Moyà rebutjà la possibilitat d'una infiltració. Així, just faltava reiterar la petició d'ajornament del debut enfront de James Blake durant vint-i-quatre hores. El director del torneig refusà aquesta alternativa. I Moyà, tot i la bona relació que l'uneix amb l'organització de l'Obert australià, girà l'esquena i abandonà la sala rebutjant qualsevol classe de polèmica.
El mallorquí, tot just anunciada la seva decisió de no participar, assegurà que li havien faltat vint-i-quatre hores per jugar. «És ben clar que mirant com ha evolucionat la lesió ens han faltat vint-i-quatre hores... M'he entrenat en dues ocasions, però sense forçar. Durant el matí, encara a l'hotel, he comprovat que podia copejar la pilota, però que quan m'havia de moure una mica la cosa es complicava. Ja al Melbourne Park, he vist que no podia ser. Tenia bastant de mal i crec que no hauria pogut aguantar ni un set i tot», significà.
Moyà, així mateix, va ser clar per explicar que segons ell no valia la pena arriscar-se. Així mateix, criticà la decisió de l'organització de no ajornar el partit vint-i-quatre hores. «...No valia la pena arriscar, considerant que era un partit de cinc sets i davant un jugador que l'any passat, en plenitud de condicions, no li vaig poder superar. Crec que l'he encertada amb la decisió de no jugar.... El director del torneig m'ha donat la mà, m'ha dit que li sabia greu, però... Jo tenc una bona relació amb ell... M'haurien pogut donar vint-i-quatre hores més, però...», explicà.
El mallorquí reconeixia que arribava a Melbourne pletòric de moral, després de guanyar a l'Índia i d'haver arribat a la final de Sydney. «La veritat és que tenia moltes ganes i molta d'il·lusió, ja que l'inici de temporada ha estat excel·lent. Guanyar en el primer torneig a l'Índia i disputar la final de Sydney m'havia donat molta moral. Era conscient des que em vaig lesionar que seria complicat poder jugar, però ho havia d'intentar. Almanco no s'ha romput res, la temporada és molt llarga i hi ha molts més torneigs... És trist, però he de mirar cap endavant», digué.
Moyà deixà clar que, si bé haurà de variar la planificació, no descarta participar a Wimbledon i es mostrà «esperançat d'anar a la pròxima eliminatòria de la Copa Davis», afirmà.
«Hem d'estudiar encara com canviam la planificació de la temporada, però no es pot descartar jugar a Wimbledon... Em sabria molt greu perdre'm l'eliminatòria de la Copa Davis. Em fa molta il·lusió. Crec que ja estaré bé», acabà dient.
Carles Moyà té previst estar encara dos dies més a Melbourne abans d'iniciar el viatge cap a Palma, on continuarà el procés de recuperació en companyia de Joan Antoni Martorell per poder ser a la Davis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.