Les protestes d'Olaizola, a qui Milosevic s'aferra, i Lussenhoff un pic acabat el partit. | TOMÀS MONSERRAT.

TW
0

Quin desgavell! Un altre desastre. Quarta derrota consecutiva. El Reial Mallorca, sense la mínima organització imprescindible, va ser superat pel Celta en un partit que tingué l'àrbitre Mejía Dávila de protagonista. Els gallecs foren millors, si bé els homes d'Aragonés disposaren d'avantatge al marcador en dues ocasions. Nené, amb 2-1, va ser expulsat en el minut 66 i el Celta aprofità la superioritat numèrica per endur-se els tres punts.

D'entrada, Olaizola substituí David Cortés i Bruggink va ser l'encarregat d'ocupar la plaça de Samuel Etoo. A més, Luis Aragonés deixà la revolució a l'onze limitada a la presència de Marcos a mitjan camp, per deixar a la banqueta Nagore.

El Celta, en zona de descens i angoixat per la necessitat de guanyar, començà el partit dominant amb claredat. El conjunt de Lotina no es torbà a crear les primeres oportunitats. Un xut de Luccin en el minut 7, que pegà a Fernando Niño, es va perdre per la línia de fons. Poc després, una gran internada de Gustavo López no acabà en gol perquè Leo Franco agafà l'esfèrica a peus de Vagner.

El Celta jugava més i millor i era tremendament superior a un descentrat i desorganitzat Mallorca, però la deessa fortuna va fer possible que l'onze d'Aragonés s'avançàs en el marcador. Una pilota rebotada en Colsa deixà Bruggink completament sol. El xut de l'holandès tocà Berizzo i s'introduí a la porteria de Cavallero. El Mallorca no havia fet res de res, i ja tenia avantatge en el marcador.

El conjunt gallec no tardà a reaccionar i José Ignacio, amb un xut des de la part frontal de l'àrea, superà Leo Franco, després d'una errada increïble de Milosevic. L'onze vermellenc feia empegueir i no era capaç de trenar cap jugada ni una. El Reial Mallorca no té organitzador ni distribuïdor i els gallecs controlaren sense problemees la parcel·la central.

Leo Franco, en el minut 30, evità el gol davant Milosevic i els primers crits de protesta inundaren Son Moix. Es notava que el Celta era millor i la tocava amb sentit, mentre que els vermellencs no tenien ni ordre, ni disciplina tàctica, ni res. Així i tot, ja en temps de descompte, Mejía Dávila sancionà amb penal una caiguda de Raúl Martín a l'interior de l'àrea. S'equivocà, ja que el migcampista mallorquí es deixà caure, però Bruggink va fer possible el miracle d'arribar al descans amb avantatge (2-1).

L'inici de la segona part va ser irregular en extrem. En algun moment, el Celta tenia acorralat el Mallorca, però els d'Aragonés cercaven la sentència al contracop. Una entrada dura i l'expulsió immediata de Nené en el minut 66, quan el partit era més obert, decidí el triomf dels gallecs. Jesuli, de cap, va empatar en el minut 71.

Lotina no donava per bo l'empat i Catanha substituí Méndez. I a falta de cinc minuts per al final, Mejía Dávila es va tornar a equivocar sancionant amb penal una caiguda de José Ignacio dins l'àrea. Luccin va marcar i Milosevic, ja en temps de descompte, superà Leo Franco, per deixar el marcador en el 2-4 final. El Mallorca encadenava d'aquesta manera la quarta derrota consecutiva i feia evident la seva crisi de joc i de resultats. L'onze d'Aragonés havia completat un partit penós, sense ordre, ni disciplina ni cap patró clar de joc. Un autèntic desastre, un desgavell immens.