La manca d'efectivitat amarga el Nadal

L'equip se'n va de vacacions conscient de la ingenuïtat que ha mostrat de cara al gol als darrers partits

Victòria AmengualPalma24/12/03 0:00

La poca efectivitat del Reial Mallorca en aquests dos darrers partits amb vista a porteria ha impedit als mallorquinistes començar les vacances de Nadal amb el somriure als llavis. Tant en el partit contra el Màlaga, com diumenge davant del Reial Madrid, els jugadors es mostraren molt desencertats a l'hora de superar els porters rivals i acabaven enviant la pilota a fora quan ja havien fet el més difícil. Al contrari, els davanters rivals no perdonaven tant, especialment els madridistes, i tant a Màlaga com contra el Madrid acabaren veient com la victòria, i en conseqüència els punts, se'ls escapaven.

Fins al moment, i amb desset jornades ja disputades, els mallorquinistes tenen al seu favor just vint-i-un gols, dels quals tretze els han marcat com a locals i la resta amb la camiseta visitant. Igualment, tan sols en set dels quinze partits en què han vist porteria els gols els han servit per endur-se el triomf, ja que en la resta de rivals s'han vist superats per l'efectivitat dels visitants.

El partit que es va veure diumenge a l'estadi de Son Moix va ser un viu reflex de la manca de resolució que pateix l'equip a l'hora de cercar el gol. Els davanter del Reial Mallorca varen tenir prop d'una dotzena d'oportunitats per estavellar la pilota a la xarxa blanca, però en unes ocasions l'encert d'Iker Casillas i en d'altres el pal o el travasser impediren que l'equip d'Aragonés trobàs el fruit que desitjava. Tot al contrari es veia a l'altra bàndol, en què al Reial Madrid li bastà gaudir de menys de mitja dotzena d'ocasions de gol per superar Leo Franco i aconseguir tres gols que els permetien finalitzar l'any 2003 com a virtuals campions d'una Lliga de la qual actualment ja en tenen el títol.

Ronaldo no es va deixar veure pràcticament en tot el partit, però quan va despertar del seu seu somni personal l'agafà i va superar Leo Franco en un contraatac que certificà l'1-2 -el gol de l'empat ja l'havia aconseguit Raúl-, i després provocava un penal que Figo s'encarregaria de transformar en el gol de la sentència.

Era la diferència entre un i altre equip. El Reial Madrid, conscient de l'efectivitat de cara al gol de les seves estrelles, es va poder permetre el luxe de viure gran part del partit en un altre món i sentenciar en les poques ocasions en què es decidí a jugar a futbol. El Reial Mallorca, per contra, ho intentà una vegada i una altra per mitjà de Samuel Etoo, «Petete» Correa, Raúl Martín, Nené i, fins i tot, Gonzalo Colsa, però tan sols en una ocasió aconseguí superar Casillas.

Als vermellencs els falta vivor, inspiració, ràbia, confiança i sang freda a l'hora de cercar el gol, ja que sovint pequen d'ingenuïtat o nerviosisme i acaben enviant la pilota a fora, la qual cosa augmenta la seva desesperació.