Leo Franco (2), David Cortés (1), Lussenhoff (0), Miquel Àngel Nadal (1), Olaizola (0), Colsa (1), Nagore (1), Raúl Martin (1), Nené (1), Correa (0) i Etoo (2).
Toni González (1) substituí Olaizola, ben enfadat, en el minut 52, Stankovic (1) suplí Nené en el minut 58 i Perera (1) entrà per Nagore en el minut 68.
Casillas (2), Míchel Salgado (2), Pavón (0), Raúl Bravo (0), Roberto Carlos (0), Helguera (1), Borja (1), Figo (1), Zidane (1), Raúl (2) i Ronaldo (2).
Solari (1) substituí Raúl en el minut 77.
Medina Cantalejo (1), del Comitè andalús. Amonestà Iván Helguera en el minut 23, Colsa en el minut 82 i Lussenhoff en el minut 90.
minut 10, centrada de Colsa des de la banda dreta, la pilota passa per davall el peu de Pavón en una greu errada del central i Etoo, ja dins l'àrea, deixa l'esfèrica a Correa, que supera Casillas.
minut 45, centrada de Figo des de la banda dreta i Raúl, de cap, s'avança a la parella de centrals i marca.
minut 54, jugada personal de Ronaldo que supera tots els mallorquinistes que li surten al pas i bat Leo Franco amb un xut creuat.
gran passada a Ronaldo, que fuig per velocitat i Miquel Àngel Nadal li fa penal. Figo transforma la pena màxima.
22.145 espectadors presenciaren el partit en directe a Son Moix. En els prolegòmens, el president del Reial Mallorca Mateu Alemany entregà la insígnia d'or i brillants de l'entitat a Paco Soler, que ha deixat enguany la pràctica futbolística. Va rebre una llarga ovació.
MALLORCA:3REIAL MADRID:ÀRBITRE:GOLS:1-0:1-1:1-2:1-3:INCIDÈNCIES:
La qualitat i l'efectivitat decidiren. El Reial Madrid superà (1-3) el Reial Mallorca en un partit entretingut, amb nombroses ocasions de gol i en el qual els homes de Luis Aragonés tutejaren durant molts de minuts els galàctics de Queiroz.
L'equip mallorquinista s'avançà en el marcador, deixà en evidència la feblesa defensiva del Reial Madrid i desaprofità un grapat d'oportunitats, però el conjunt blanc al contracop empatà encara en la primera meitat i decidí a la represa.
Aragonés no pogué disposar de Fernando Niño, Campano ni Poli i alineà, com s'havia previst, Olaizola com a lateral esquerre; Miquel Àngel Nadal com a central i Raúl Martín a la banda dreta del centre camp. Carlos Queiroz, per la seva banda, sorprengué tothom incloent a l'alineació el futbolista del planter Borja devora Iván Helguera.
D'entrada, el Madrid tenia el domini total i absolut del partit. Zidane i Raúl, a boca de canó, podrien haver marcat, però el simulani no es va moure. Ara bé, el tòpic es tornà a confirmar i quan millor jugaven els blancs el Mallorca marcà. Va ser en el minut 10, quan una badada espectacular de Pavón va fer possible que Etoo deixàs l'esfèrica a Correa, que superà per davall Casillas.
El Madrid notà el cop, quedà ben tocat i el Mallorca, ben replegadet, deixava el control de la pilota al rival. Els homes de Queiroz no aconseguien arribar amb perill, tot i que Iván Helguera amb un gran xut hagués estat a punt d'empatar. Leo Franco, excepcional, ho impedí. El Mallorca es notava còmode i disposà, a la contra, d'oportunitats clares. Etoo, en dues ocasions, Raúl Martín i Nagore explicitaren els millors moments mallorquinistes amb clares opcions tudades.
Raúl, amb el cap, i Iván Helguera disposaren també d'oportunitats, però Leo Franco s'hi va lluir. Una gran assistència de Colsa a Etoo fou desaprofitada pel camerunès -quina errada!- abans que Raúl de cap empatàs en el temps de descompte de la primera part. Aquí canvià el signe del partit.
La segona meitat començà amb una altra oportunitat increïble del Mallorca, que Etoo envià fora per poc. Poc després, el camerunès estavellava la pilota al pal. I aparegué Ronaldo en el minut 54, en una jugada personal de gran qualitat. Superà tots els mallorquinistes que l'intentaren aturar i, ja dins l'àrea, creuà la pilota lluny de Leo Franco.
El Mallorca agafà el domini de la pilota i passà a controlar el partit, però pecà de falta d'efectivitat. Ronaldo tornà a aparèixer, se n'anà per velocitat i Nadal el tomà dins l'àrea. Figo materialitzà el penal i sentencià el partit de manera definitiva.
Encara quedava temps, molts de minuts per endavant, però la derrota era segura. Luis Aragonés, que ja havia donat entrada a Toni González i a Stankovic en substitució d'Olaizola i de Nené, cercà la reacció impossible i recorregué a Perera.
El Mallorca deixà en evidència, tal com ja havia fet en la primera part, els blancs. Els defectes dels galàctics quedaren clars, però els vermellencs continuaven errant ocasions.
Així, s'arribà al final dels noranta minuts amb triomf del Reial Madrid, que es manté líder. El Reial Mallorca no havia sabut «matar» els blancs quan els tenia knock-out i acabà derrotat. L'efectivitat dels galàctics decidí.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.