La mà d'Aragonés transforma el Mallorca

Luis Aragonés començà amb mal peu la seva segona etapa mallorquinista, amb una derrota al Calderón (2-1) i una humiliació en camp propi a càrrec del Barcelona (1-3), però tot i això es notava una millora que ja va ser evident a l'estadi de Riazor.

El «savi» agafà la pissarra i ubicà els seus homes en un clar 4-2-3-1, amb una defensa liderada pels veterans, un doble pivot format pels exmatalassers Gonzalo Colsa i Txomin Nagore, i tres homes amb un pes clarament ofensiu a la mitja punta: Alejandro Campano, Jovan Stankovic i Samuel Etoo per darrere d'un Fernando Correa que s'ha pogut esplaiar jugant en una posició més avançada.

Aragonés treia així per primer pic els quatre exjugadors de l'Atlètic de Madrid junts i sacrificava Marcos, Nené i Bruggink. Es començava a preveure així el seu onze, alhora que es veia un equip més ordenat, més ambiciós i, sobretot, molt més confiat en les seves possibilitats.

Luis havia aconseguit implantar la seva filosofia a un vestidor que fins llavors s'havia sentit incomprès a les ordres d'un Jaime Pacheco que no dubtava a criticar-los en públic. Es guanyà a Riazor i l'afició tornà a pensar en un Mallorca gran; es perdé amb el València, però l'equip lluità i ningú no li recriminà res; i s'ha derrotat el Múrcia i la Reial Societat per sumar, d'aquesta manera, sis punts que allunyen l'equip de les posicions de descens.