Raúl i Vicente celebren el primer gol que obrí el pas cap a Portugal.<br />

Raúl i Vicente celebren el primer gol que obrí el pas cap a Portugal.
| Reuters.

E.P.Oslo20/11/03 0:00
TW
0

La selecció espanyola va aprovar la seva assignatura pendent, va recuperar el temps perdut i amb la inspiració de Raúl, Valerón i Vicente com a bandera, va posar l'equip d'Iñaki Sáez a l'Eurocopa de Portugal, el lloc natural que mereix el seu prestigi i el rànquing que ocupa en el futbol europeu. No va ser necessari recórrer a l'èpica, ni tan sols a la «fúria espanyola», perquè Noruega, minimitzada en el seu propi estadi, va estar molt lluny de lluitar pel seu bitllet a Portugal. La paciència i el toc espanyol varen fer cada vegada més petita una temerosa noruega, que realment mai no va creure en les seves possibilitats de classificació.

Tot i que ambdues seleccions estan en dimensions ben diferents, l'habitual desànim espanyol i la seva històrica mala sort preveien una nit dramàtica i amb una important càrrega de patiment. Però Espanya, que reuneix talent i joc, sempre va estar per davant de les condicions atlètiques dels noruecs i va aconseguir una merescuda classificació per la seva tradicidó de futbol.

Lluny dels dubtes que suscitava l'alineació de Sáez, Espanya va ser un equip de principi a fi. La principal novetat del seleccionador, Xabi Alonso, va saber guiar els passos del joc espanyol. La resta de la columna vertebral, Valerón i Raúl, també va estar a l'alçada de les circumstàncies. Sota aquestes premisses, Noruega, gèlida com el seu clima i a l'espera del seu moment, entregà la pilota i aquí va començar a perdre el partit.

El combinat nacional va trigar just una vintena de minuts a entrar en calor i perdre la por del partit, i llavors el va acabar de rompre Raúl, l'únic indiscutible de la selecció i el seu futbolista més determinant. Valerón assistí al buit al madridista, que allunyà amb l'interior de la seva esquerra totes les pors que afloren a Espanya a les grans cites. Respirava Sáez a la banqueta, no només pel marcador sinó també per les sensacions sobre la gespa. Des del gol, Espanya es passejà per l'Ulleval Stadium. Vicente, que desfeia amb les seves cabrioles la rígida defensa escandinava; Valerón, que teixia el joc; i Raúl, autor de la puntilla, posaren les bases de la victòria.

Un triomf, ja encarrilat, que es definia completament als deu minuts de la segona part amb dues errades locals. Primer, Basma va deixar la pilota en franquícia perquè Vicente arrodonís el seu excel·lent partit amb el seu primer gol com a internacinal. Però encara més còmica fou la tercera diana espanyola. El porter Johnsen, tocat per la vareta màgica a Mestalla, rebutjà atropelladament una pilota que rebotà al cap d'Exteberria i acabà a la xarxa local. Era el 0-3 definitiu davant d'una Noruega que pagà la seva manca de qualitat i el seu conservadorisme.