TW
0

Una vegada disputats els primers set partits de la temporada l'onze titular del Reial Mallorca comença a conèixer-se de memòria. Leo Franco; Cortés, Niño, Lussenhoff (o Nadal), Poli; Campano, Toni González, Marcos, Colsa; Etoo i Bruggink repeteixen partit rere partit. Aquesta circumstància, símptoma habitual que les coses marxen bé, no deixa de sorprendre l'entorn de Son Moix.

Es va perdre la Supercopa contra el Reial Madrid, a la Lliga el bagatge és de dues derrotes, un empat i només una victòria i a Nicòsia, malgrat el triomf davant el dèbil Apoel, la imatge de l'equip va estar molt lluny d'allò que cal esperar. Un balanç que no convida a l'esperança però que tampoc ha provocat canvis ni en el sistema ni a l'onze titular que maneja Jaime Pacheco. Mentrestant, els fitxatges «estrella» del club a la pretemporada continuen sense gaudir de minuts per demostrar allò pel qual han estat contractats.

Excepte Colsa i Bruggink, tal vegada ha estat el brasiler Nené, una de les incorporacions més cares, el que més «sort» ha tingut, tot que, de moment s'ha de conformar amb sortir a la gespa durant la segona part.

Els exatlètics Nagore, Correa i Stankovic no han jugat més d'una sèrie de minuts en què duim de temporada i, en els cas dels dos darrers, ho han fet en posicions poc habituals per a ells. El cas més sorpresiu va ser el del serbi, que ocupà la banda dreta en la segona part del partit disputat a Xipre. Però el cas més significatiu és, sense cap dubte, el del mitja punta Martín Ligüera.

L'uruguaià va debutar al partit de Son Moix contra el Sevilla, a la quarta jornada de Lliga, però només va tenir uns minuts per demostrar la seva vàlua. El considerat millor jugador del seu país al 2002 no va estar ni tan sols convocat per al partit de Nicòsia. L'excusa de Pacheco: «als sud-americans els costa adaptar-se al futbol europeu».