TW
0

L'espanyol Pedro Díaz Lobato, un modest corredor madrileny de trenta anys que milita en el Paternina-Costa de Almería tingué ahir l'honor de dedicar la seva victòria, en viu i en directe, als seus pares, després d'adjudicar-se la divuitena etapa de la Vuelta, amb sortida i arribada a Las Rozas (Madrid).

Díaz Lobato, «un corredor modest però només fins a un cert punt», va aconseguir el principal èxit de la seva carrera amb el mateix sistema que utilitzà l'escocès David Millar un dia abans a Còrdova, és a dir, sortint d'un grup de vint fugits a cinc quilòmetres de l'arribada, i cobrint la darrera distància com si es tractàs d'una contra rellotge.

Ningú va poder amb l'anomenat «guau». Fou valent i una vegada més decidit a l'hora d'atacar. Lobato és un dels habituals de les fugides, però mai tingué la sort d'ahir. Feia un parell de dies ho havia intentat també amb el mallorquí Toni Tauler, igualment sense sort. Però el dia més feliç havia d'arribar a ca seva, amb un temps de 3h. 07.47, i cobrint el recorregut en un temps de 45,947 qms/hora.

Mentre el deixeble de Miguel Moreno celebrava la seva victòria, un grup d'antics companys de fuga amb Tino Zaballa, José Luis Arrieta, Chente García, Iñaki Isasi i el nord-americà Scweda entrava a quaranta-quatre segons. Un grup amb Zabel i Petacchi ho feia a cinquanta-vuit segons, el del líder Nozal a més d'un minut, i Alejandro Valverde a un minut i mig.

Cap canvi es produeix a la classificació general a una jornada ràpida, de les anomenades trencacames. Una etapa que desgasta més del que pareix damunt el gràfic, però que a la part alta de la taula no ha significat cap alteració, mentre els corredors esperen l'arribada dels ports madrilenys i la crono d'Abantos.

Lobato va rematar una fugida que es va posar en marxa només vint quilòmetres després de la sortida, amb setze homes inofensius per a la general, però carregats d'il·lusió i amb ganes de pegar-se un pallissa fins a Las Rozas. Tots foren en harmonia fins que Chente García, de l'iBanesto.com, va rompre la disciplina de grup a quaranta quilòmetres de l'arribada.

El de Tafalla es cremà després de ser assolit per Joan Horrach, el mallorquí de Milaneza, i llavors arribà el torn de Díaz Lobato poc abans de l'esprint especial de Valdemorillo. Sortí disparat i convençut de les seves forces, sense mirar enrere i a jugar-se-la. Els quatre persegidors es varen veure impotents per reduir diferències i cediren davant un corredor de lluita diària, dels que suen la camiseta sense ser un galàctic. Encara que avui ho va parèixer.

Joan Horrach es va haver de conforma a creuar la línia d'arribada uns quants segons més tard que Díaz LObato, perquè el seu esforç per aturar la sortida de Chente li va costar cara i no pogué contenir l'impuls del corredor madrileny quan aquest va fer la seva arrancada.