La Vuelta 2003 ha trobat en els joves Isidro Nozal, líder de la cursa, i Alejandro Valverde, guanyador de dues etapes, els principals arguments per aixecar l'ànim d'una competició a la qual els principals favorits no compliren les expectatives.
Després de quinze etapes i una vegada que s'ha superat la de La Pandera, la Vuelta descansà ahir a Jaén amb totes les incògnites resoltes. Isidro Nozal és el líder del seu equip, l'ONCE, i de la correguda. Però ja ha deixat de ser un aspirant a ambdues coses per convertir-se en el virtual guanyador de la ronda espanyola.
Nozal, de vint-i-cinc anys, va agafar el lideratge a la quarta jornada, entre Santander i Burgos, d'acord amb un sistema de rotacions disposat pel seu director. Aquell dia tothom va pensar en allò com només una anècdota. Tothom, llevat de Manolo Saiz, director esportiu de l'ONCE.
El corredor cantàbric encara estava entregat i mentalitzat en les feines d'ajuda en el teòric líder, Igor González, per la qual cosa havia de superar amb nota la crono de Saragossa. Aquell dia va arrasar, i deixà clar que era un líder ferm.
Però els dubtes sorgiren per l'arribada de la muntanya, amb tres finals en alt consecutives. I no només va poder aguantar, sinó que es va multiplicar en feines de líder i gregari alhora. Fou l'encarregat d'acabar amb la fugida d'Heras a l'Aubisque. Li sobraven les forces.
Les següents excuses per dubtar de Nozal se centraven en la següent contra rellotge d'Albacete i en el final en alt de La Pandera. El de Guriezo tornà a sortir-se de la taula i ja confirmà que la Vuelta prenia el color groc de l'ONCE. La irrupció de Nozal ha estat la sorpresa que ha animat la Vuelta 2003, i això, tots ho hem d'agrair al jugador cantàbric.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.