TW
0


Jorge Lorenzo dugué ahir el nom de Mallorca al més alt en coronar-se vencedor d'un disputadíssim Gran Premi de Rio de Janeiro en el qual donà mostres del seu gran potencial. El jove pilot mallorquí de Derbi, que en tot moment va estar acompanyat pel seu pare, realitzà tota una exhibició al circuit brasiler de Nelson Piquet i abandonà l'anonimat en què s'havia vist relegat durant tot el Mundial.

-Enhorabona per la victòria, com us sentiu ara mateix?

-Uff, encara no ho he paït. És l'hòstia el que sent ara mateix perquè realment ha estat una cursa espectacular i, a més, correr així damunt d'una Derbi és tot un orgull.

-Espectacular i molt bella.
-Sí, la veritat és que he fet una bona cursa. Bé, de fet crec que és la millor cursa que he fet en la meva vida i això fa que estigui molt satisfet.

-Pensàveu que podríeu guanyar?
-A la meitat de la cursa no em pensava mai que pogués guanyar i ja estava molt content amb mi mateix per estar a les primeres posicions. A la darrera volta, emperò, he vist que era la meva oportunitat per pujar-me al pòdium i he realitzat un avançament per fora espectacular.

-El millor del Gran Premi, sens dubte.
-Sí, la veritat és que ha estat el millor de la correguda i per això encara estic més content. He donat el màxim i he avançat tres rivals per fora en el primer angle i en la recta de darrera he aguantat molt bé i he sentenciat.

-S'ha vist aquí que la vostra ambició us feia apostar fort.

-He vist que era la meva oportunitat i no l'he volguda desaprofitar. És cert que era arriscat, però sentia que era el moment.

-Es pot parlar de sort?
- No, mai. Al motociclisme la sort no existeix, sinó que tan sols existeix la mala sort. Aquest dematí (per ahir) els entrenaments m'han sortit bastant bé i ja sabia que podia fer-ho bé.

-Què us han dit els vostres companys d'equip després de la victòria?

-Tots estaven molt contents i la veritat és que jo també m'alegr per ells perquè és la primera victòria de Derbi aquesta temporada i l'equip s'ho mereixia per tot l'esforç que ha realitzat.

-Ara que heu vist del que sou capaç, sortireu amb més confiança?

-Supòs que sí, i esper poder veure algun pòdium més a partir d'ara.

-Us heu convertit en un dels pilots més joves a guanyar un Gran Premi.

- Jeje. Ara som el pilot espanyol més jove a guanyar un Gran Premi i el segon europeu, ja que només em supera Marco Melandri, que va aconseguir guanyar amb quinze anys.

-Creieu que aquest fet us pressionarà a l'hora de competir?

-No, a la inversa. Ara ja estic molt més tranquil perquè després de molts anys finalment he pogut aconseguir el meu somni i guanyar un Gran Premi.

-Podreu dormir avui (ahir pel lector) vespre després d'aquestes sensacions tan fortes?

-Està clar que no ho oblidaré perquè és la meva primera victòria a un Gran Premi, però segur que dorm molt tranquil després de la meva actuació.

-Abans, emperò, sortireu a celebrar-ho.
- Això està clar, perquè no es guanya un Gran Premi cada dia i a més d'aquesta manera. Realment ha estat espectacular la manera com he aconseguit la victòria. L'avançament que he fet per fora no era gens fàcil, però m'ha sortit bé i ara estic radiant.