E.P.Sabadell16/09/03 0:00
TW
0


Erik Zabel (Telekom) va aconseguir ahir a Sabadell un triomf que li servirà per oblidar el pitjor d'una temporada de patiment en la qual ha hagut de cedir una vegada sí i l'altra també davant la superioritat d'Alessandro Petacchi (Fassa Bortolo). Ahir, Zabel fou qui es va imposar a la meta de Sabadell, ja que arribà per davant de l'italià.

Erik Zabel va posar d'aquesta manera punt i final a l'aclaparadora superioritat de Petacchi, que al llarg de tot l'any ha semblat absolutament invencible. L'alemany, en un final d'etapa embogit, va saber esperar la seva oportunitat i sortí en els metres finals a roda del transalpí, per remontar-lo sobre la línia de meta i aconseguir així el que fins ara pareixia gairebé impossible: vèncer Petacchi.

I és que tot estava preparat perquè l'italià tornàs a demostrar el seu domini en el que és el seu terreny favorit, els metres finals de la cursa, i sumàs així el seu tercer triomf a la ronda espanyola i 13è a les tres grans d'enguany.

El grup gran, després de la guerra viscuda els tres darrers dies a les muntanyes dels Pirineus, no es va agafar ni molt menys amb calma la jornada d'ahir, la més llarga de la Vuelta a Espanya 2003, amb un total de 194 quilòmetres de recorregut, entre Andorra i Sabadell. El que se suposava que havia de ser una jornada de relatiu descans, es va convertir en tota una demostració de velocitat.

Amb els homes forts de la general guardant les seves forces després de l'exigent muntanya, que ha deixat Isidro Nozal (ONCE-Eroski), Igor González de Galdeano (ONCE-Eroski) i Manuel Beltrán (US Postal) en un ventall de només tres punts, es vivia un dia ideal perquè els rodadors ho provassin, tot i l'estret control dels equips amb homes ràpids a l'esprint.

Un grup de sis, en què hi eren Mercado, Jeker o Óscar Sevilla, cercant un protagonisme que no ha pogut tenir en els Pirineus per problemes físics, foren els encarregats d'animar i llançar la cursa.

Tot i tenir més de dos minuts d'avantatge, el grup gran mai no deixà que se n'anassin massa enfora els fugits, entre els quals no existia cap enteniment. El treball de l'ONCE-Eroski i Fassa Bortolo, amb la ment posada en un nou triomf de Petacchi, donà els seus fruits i va cabar amb l'aventura a poc més de trenta quilòmetres de l'arribada.

El final de l'etapa, molt complicat i més dur del que estava previst, va animar molt la correguda i dugué la tensió a un grup gran que va arribar a Sabadell amb una mitjana per sobre dels 46 km/h. La prova venia llançada i tothom volia provar sort. Els intents de Kroon, García Calvo, Luis Pérez, Astarloa i Hincapie no arribaren a bon port, ja que el Fassa Bortolo, encara que amb més esforç del que estava previst en un principi, aconseguí el seu objectiu d'arribar en els metres finals amb tots els ciclistes agrupats.