TW
0


El veneçolà Unai Etxebarria (Euskaltel-Euskadi) s'adjudicà en solitari la quarta etapa de la Vuelta, disputada entre Santander i Burgos sobre 151 quilòmetres, el dia en què Isidro Nozal (ONCE-Eroski) s'enfundava el jersei d'or que li prometé Manolo Sáiz.

Va ser un dia després del previst. Una data més tard que la pluja i les caigudes confonguessin les consignes per a Joaquín Rodríguez. El basc establert a Cantàbria va poder gaudir, d'aquesta manera, millor del plaer de veure's en el lloc més alt del pòdium.

El pupil de Manolo Sáiz va integrar una escapada de vuit corredors, dels quals van arribar tots. Tots excepte el suís del Milaneza Fabien Jekker, les esperances del qual van topar amb una moto de la Guàrdia Civil que el va expulsar a la vorera, i Óscar Laguna (Relax), frenat per aquest incident.

Amb dos peons -els dels Etxebarria, Unai i David- per moure al tauler, Julián Gorospe va llançar el veneçolà a la recerca del seu primer triomf en una «gran». La seva habilitat de rodador no va tenir resposta enrere, amb tan sols 20 quilòmetres d'asfalt per davant.

A la resta d'escapats ja no els quedava oxigen a les cames per a la llarga escapada. Entre ells, Isidro Nozal no donava cap relleu i ja imaginava que el destí li proporcionaria una nova oportunitat per ser líder. Unai va mirar una i altra vegada i no va veure ningú a la carretera. Amb 25 segons de botí ja va saber que el triomf no se li podia escapar. A més, el vent i l'Escudo havien retardat la marxa d'un grup en el qual Alessandro Petacchi i Óscar Sevilla havien patit en excés una jornada a priori de transició.

La frase de Petacchi la vigília li va venir a sobre com una maledicció. «Som el més ràpid del món», va dir l'italià, després d'aconseguir a la meta de Santander haver guanyat una etapa a les tres grans rondes internacionals. El líder del Fassa Bortolo, el successor en les «volattes» del «Rei Lleó», aquell que fugí de la Vuelta per la porta posterior, quedà a les rampes de l'Escudo, un port de primera a la frontera entre Santander i Burgos.

En aquesta tortura per al velocista, de 7 quilòmetres i 8'8 per cent de desnivell, va sofrir el nou rei de l'esprint -Óscar Freire s'ha estimat més renunciar a la Vuelta per intentar conquerir un altre Mundial- i va veure com el grup gran l'abandonava.

El mateix li va ocórrer a Óscar Sevilla, llastimós en el pedaleig pel cop al maluc que havia patit el dia abans en la caiguda del darrer quilòmetre. Allà no hi havia ja Cadel Evans, l'aposta australiana de Godefroot per suplir el buit de Jan Ullrich i que acabà, per tercer pic en la temporada, amb la clavícula fracturada al terra.

Per davant, veloç, va rodar el gruo. Entre el desgovern provocat per la muntanya i els cops de vent que tallaren el bloc majoritari, els escapats varen poder teixir les seves estratègies i Etxebarria fou el més viu.