Espanya jugarà a partir de demà un nou paper entre les grans seleccions de la cistella continental a l'Europeu de Suècia com a favorita de favorites per acabar amb l'hegemonia que l'antiga Iugoslàvia exerceix des de 1989 a l'esglaó més alt del pòdium.
La condició de candidata a l'or que des de tots els àmbits es concedeix a l'equip del debutant Moncho López és fruit d'un llarg i metòdic treball desenvolupat durant els últims deu anys. De moment, els resultats de tota aquesta tasca s'han vist reflectits en la classificació oficial de seleccions de la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA), elaborada d'acord amb la trajectòria de cada una d'elles des de 1993, en què Espanya ocupa la primera posició. Ara, falta ratificar-la sobre les pistes sueques.
El més significatiu és que els pronòstics dels especialistes coincideixen amb les aspiracions dels internacionals espanyols. La paraula or ja no causa estupor entre els jugadors i tècnics que defensaran el pavelló vermell i groc a Suècia. És més, s'ha convertit en l'objectiu de tots ells, però no des de la ingenuïtat ni des de la prepotència, sinó des d'un sincer realisme.
Espanya, l'Espanya del 2003, uneix les dosis justes de joventut i experiència, d'experiència i atreviment, de qualitat tècnica i equilibri tàctic que distingeixen els grans blocs i, tot això, regat amb la presència omnipotent de Pau Gasol, la resposta espanyola al Tony Parker francès, el Predrag Stojakovic de Sèrbia i Montenegro, l'Hidayet Turkoglu turc, l'Andrei Kirilenko rus o el Dirk Nowitzki alemany, emblemes marcats amb el logotip de l'NBA als respectius països.
Moncho López, enfilat al primer calaix dels Jocs de la Mediterrània amb la selecció B l'estiu del 2001 mentre el combinat A recollia el bronze en l'anterior Europeu, el de Turquia, ha fet un pas endavant per encapçalar un quadre amb un perfil diferent a l'esculpit pel seu antecessor, Javier Imbroda.
El tècnic gallec, un home accessible, tranquil, dialogant, discret i humil, ha donat el seu toc personal a l'equip. La dimensió d'Espanya supera la que tenia a Turquia o en el passat Mundial d'Indianàpolis, on va acabar cinquena, gràcies a l'arribada de joves amb enormes possibilitats, com Roger Grimau i Antonio Bueno, i la recuperació d'un veterà com Alberto Herreros, el tirador per excel·lència del panorama nacional, que completen l'impuls del bloc ja existent.
Suècia contemplarà una selecció espanyola amb un punt menys d'intensitat defensiva, però amb molta major versatilitat ofensiva i, abans que res, convençuda de ser una de les aspirants més fermes a tot i de comptar amb un cos tècnic del major nivell, dotat de la modernitat de Moncho López i la saviesa de Joan 'Chichi' Creus.
L'or entra en els comptes d'Espanya, encara que sempre és una loteria. L'objectiu prioritari, per sobre de qualsevol altre, continua sent obtenir la classificació per als Jocs Olímpics del pròxim any a Atenes. En principi, només hi haurà passaport olímpic per a tres equips. Tanmateix, tot dependrà de la classificació final de Grècia i de Sèrbia i Montenegro, que poden ampliar els llocs d'accés fins al cinquè si ambdues es col·loquen en les posicions de medalla.
La selecció nacional disputarà la primera fase al Grup C, amb seu a Sodertalje, ciutat natal del tenista suec Bjorn Borg, a molt pocs quilòmetres de la capital, Estocolm, on tindrà lloc la fase final. L'equip amfitrió, Suècia (05-09; 21.00), Rússia (06-09; 18.00) i Sèrbia i Montenegro (07-09; 15.45) són els obstacles que esperen Espanya al pavelló Scaniarinken, amb capacitat per a 3.000 espectadors, per passar a la ronda final.
L'equip nacional necessita acabar primer de grup per obtenir la classificació directa. En cas contrari, en virtut del nou sistema de competició, hi ha tres possibilitats. La que ningú no preveu és acabar últims de grup i fer les maletes. Les altres dues suposen, en cas d'aconseguir la segona plaça, disputar una eliminatòria a partit únic a Sodertalje contra el tercer classificat del Grup D -Grècia, Ucraïna, Turquia i Croàcia- o, si el lloc que ocupàs fos el tercer, viatjar a Boras i mesurar-se amb el segon del mateix grup.
Les possibilitats d'arrabassar el tron d'Europa a Iugoslàvia poden palpar-se. L'actual Sèrbia i Montenegro ha conquerit amb la seva antiga denominació cinc dels set campionats disputats des de Zagreb 89. Només va fallar a Alemanya 93, on no va participar com a conseqüència de les sancions internacionals imposades per la guerra dels Balcans, i a França 99. Ara, sense moltes de les seves grans figures, està en el punt de mira d'Espanya, però també en el d'altres grans equips.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.