L'efectivitat fou la clau. El Reial Madrid golejà (3-0) el Reial Mallorca i aconseguí així adjudicar-se la Supercopa d'Espanya. Ordre, disciplina, rigor, valentia... Jaime Pacheco recuperà les virtuts de l'exitós Mallorca d'Héctor Cúper i Luis Aragonés durant bona part dels noranta minuts, però li faltà el gol i li sobraren imprecisions. El conjunt vermellenc tingué moltes i clares oportunitats, però Iker Casillas, excepcional, ho aturà absolutament tot. De sortida, el Reial Madrid agafà, com no podia ser d'altra manera, el domini territorial, malgrat que el Mallorca es defensava bé, pressionava i cercava amb valentia la porteria rival.
El Mallorca estava ben posicionat i el Reial Madrid amb Beckham, ara sí, a la banda dreta, no trobava la fórmula per superar la defensa vermellenca. Ibagaza deixà detalls de la seva qualitat, però el seu espectacular canvi de joc es topà amb el desencert de Poli a l'hora de fer el xut definitiu.
Zidane, Figo, Beckham, Raúl, Ronaldo... la constel·lació d'estrelles del Reial Madrid es convertia en mediocre, vulgar, davant un Mallorca al qual just faltava el gol per arredonir la nit. Una errada de Marcos provocà un gran esglai, però el Mallorca continuà jugant més i millor.
El partit enfilava el camí del descans quan un xut de Zidane, rebutjat en curt per Leo Franco, fou recollit per Roberto Carlos, que cedí la pilota a Raúl, que marcà a plaer. Quanta injustícia! El Reial Mallorca havia estat millor, però el Madrid s'havia avançat en el marcador.
Carlos Queiroz degué esbroncar els seus futbolistes al vestidor, ja que els jugadors blancs reprengueren el partit amb clara mentalitat ofensiva. Ronaldo i Zidane pogueren ampliar l'avantatge blanc davant el desconcert mallorquinista. I Ronaldo marcà, després d'una gran passada de Figo.
El Reial Mallorca, amb el segon gol, no s'esbucà, sinó que, al contrari, reaccionà. El Reial Mallorca avançà línies, cercà la porteria rival i Casillas es convertí en el millor home del seu equip i del partit amb moltíssima diferència. Ho aturà tot, absolutament tot, per a desesperació de Bruggink i Ibagaza. Res no estava perdut encara i un gol igualava l'eliminatòria quan Pacheco cercava un aire més ofensiu donant entrada a Pereda en substitució de Campano. Poc després, el tècnic portuguès del Reial Mallorca reordenà l'equip, en substituir Fernando Niño per Stankovic. Poli es col·locà com a central, Toni González passà a ocupar el lateral esquerra, just per darrere Stankovic.
El Mallorca continuà atacant, cercant el gol, però l'encert de Casillas era quasi desesperant. Perera, a qui feren un clar penal que Iturralde González no assenyalà, ho intentà repetidament, però el Madrid sentencià el partit i s'assegurà la Supercopa amb un gol de Beckham, de cap, després d'una badada de Leo Franco. El partit quedà així del tot sentenciat, però el Mallorca ho continuà intentant, ja amb més voluntat i coratge que encert. Res no varià en els darrers minuts i Iturralde González assenyalà el final. Acte seguit, el capità del Madrid Raúl González acudí fins a la llotja per recollir, de mans del president de la Reial Federació Espanyola de Futbol Àngel Maria Villar, la Copa que acredita el conjunt blanc com a campió de la Supercopa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.