Espanya finalitza cinquena per equips

Els Estats Units partien amb les baixes de les seves tres gimnastes principals, que no podien competir per lesió o per malaltia, però aquesta circumstància no els impedí aconseguir l'or després de realitzar exercicis molt bons, sobretot a la barra d'equilibris i en terra.

La competició es dividia en quatre rotacions en les quals els equips, de dos en dos, competien en diferents aparells. Els Estats Units s'encarregaren d'obrir la de salt i Austràlia la de terra. Després de la primera rotació, en la qual Espanya anava primera, les nord-americanes ja no baixaren de la primera plaça fins.

A priori, l'equip amfitrió tenia complicada la lluita per la victòria, a causa de les baixes esmentades, però una gran actuació de les suplents, l'ambient de l'Arrowhead Pond, que registrà el rècord d'assistència des del començament del Mundial, i els bons ulls amb què en algun moment miraren els jutges les nord-americanes les dugueren a la seva primera medalla d'or per equips.

El combinat espanyol començà la primera rotació en terra emparellada amb Romania, campiona a les quatre edicions anteriors mundialistes. Elena Gómez i Patricia Moreno amb el mateix exercici que els donà l'or a Debecren, realitzaren actuacions magnífiques acompanyades per Mònica Mesalles, que no fallà, i dugueren Espanya a somiar per moments en l'or, un pic acabada la primera rotació a dalt de tot.

Com en aquesta edició del Mundial, totes les puntuacions de les gimnastes comptaven: un error significava sortir de les posicions de podi i el combinat espanyol no pogué mantenir aquesta primera plaça després de la seva rotació de salt. Jesús Carballo, seleccionador estatal, es mostrava content al final: «Estam satisfets pel resultat. Creim que han guanyat les millors».

Després d'aquesta final per equips, la participació d'Espanya a Anaheim es completarà amb l'actucació de la millor gimnasta espanyola de tots els temps, Elena Gómez, que intentarà guanyar un metall a la final indivual femenina.