De Dalmau fins a l'ampliació de capital han passat onze anys

A. SALAS. Palma.
Amb l'ampliació de capital feta oficial ahir horabaixa, l'entitat vermellenca ha vist reforçada la seva base econòmica i financera. Des que Dalmau aconseguí que el Mallorca es transformàs en Societat Anònima Esportiva fins ahir han passat onze anys.

L'estiu de 1992 es va veure marcat per l'arribada de Miquel Dalmau al Mallorca. El club vivia envoltat per seriosos problemes derivats de la conversió en Societat Anònima Esportiva (SAD) i, en el pla esportiu, els dubtes encara eren pitjors després del descens, la temporada anterior, a la Segona Divisió. La reconversió en SAD, xifrada en 650 milions de pessetes, deixà l'entitat a punt de desaparèixer. Va ser en aquestes circumstàncies que aparegué Dalmau, que després de reunir els doblers requerits amb un aval de la Banca March, i secundat per un grup de mallorquinistes, accedí a la presidència del Mallorca el dia 26 de juny de 1992. La seva política es caracteritzà per les restriccions en el pla econòmic. El 22 d'agost de 1995, el campaneter Bartomeu Beltran va fer oficial la compra del 84'47 per cent del Reial Mallorca. Eren temps de lluita per part de les televisions per controlar els clubs davant de la imminència de les negociacions per als contractes de retransmissions. Aquesta lluita tingué entre els principals protagonistes Antonio Asensio, futur propietari de l'entitat vermellenca. Beltran aterrava al club amb el suport d'Asensio, ja que l'empresa que representava i que agafava el control del Reial Mallorca, Pantercar, era del Grupo Z, la qual tenia com a propietari Antonio Asensio. Amb Beltran com a president el club pujà a Primera el 1997 en una promoció enfront del Rayo. El 3 de juny de 1998, tres dies després que Bartomeu Beltran anunciàs la seva renúncia al club vermellenc, es tancà l'operació per la qual Antonio Asensio, propietari del Grupo Z, es presentava com a nou propietari del Reial Mallorca. L'acord es va fer públic el 15 de juny d'un any en què l'equip havia arribat a la final de la Copa del Rei de València, que finalment va perdre per penals davant el Barcelona. Es tractava d'un acord pel qual el club mallorquí quedava en mans de gent de fora, i amb la propietat lluny de l'Illa. Asensio col·locà Guillem Reynés com a president del consell d'administració, escortat per la feina dels dos vicepresidents, Joan Buades i Vicenç Rotger. Asensio mostrà les seves intencions des del primer moment: «L'objectiu serà ingressar més del que es gasti». Tan sols uns mesos després, el Mallorca aconseguí el seu primer títol: la Supercopa.