Lance Armstrong (US Postal) aprofità l'etapa reina del Pirineus, i reina del Tour del Centenari, per fer callar tots els que havien dit que no podria guanyar la seva quinta edició consecutiva de la ronda francesa. Una vegada més, el pas pel Tourmalet i el final a Luz Ardiden tornà a ser clau i escriví una pàgina gloriosa a la història del Tour amb Armstrong posant cames amunt la cursa i donant un cop quasi definitiu cap al que pot ser el seu cinquè triomf als Camps Elisis.
Els 13,8 quilòmetres d'ascensió a Luz Ardiden, després de la fatiga acumulada a les cames després dels passos pels durs coll d'Aspin i, especialment, el mític Tourmalet, serviren perquè es tornàs a veure al millor Armstrong, aquell de la cadència alegre a l'hora de pujar i capaç de treure de roda tots els seus rivals.
El pas per l'Aspin i el Tourmalet tan sols va servir per, amb el francès Sylvain Chavanel (La Boulangere) i el colombià Santiago Botero (Telekom) com escapats, veure que avui no era el dia d'Alexandre Vinokourov (Telekom). Vinokourov començà a pagar en aquesta tercera setmana els esforços acumulats a les seves cames a llarg de tot l'any i el desgast de la seva exhibició d'ahir a Loundeville per despenjar-se de la lluita pel Tour.
La pujada a Luz Ardiden deparà tot el que d'ella s'esperava, i fins i tot més. Tans sols fou necessari que la forta calor que havia pegat al llarg de tot el Tour desapereixés, amb un dia amb niguls, perquè Armstrong renaixés i recuperàs el cop de pedal dels darrers quatre anys.
Conscient que Ullrich estava a tan sols 15 segons i amb una contra relotge llarga encara per davant, i que el d'ahir era el dia per guanyar o perdre el Tour, Armstong se la va jugar des de lluny a les rampes de Luz Ardiden i la seva valenta aposta li va suposar la victòria.
La pujada a Luz Ardiden demostrà la determinació del texà per voler guanyar aquesta cursa, que ha fet seva com ningú els darrers quatre anys. Armstrong es mostrà agressiu des de l'inici enviant a Beltrán imposar un dur ritme, per atacar des de lluny.
Tan sols el basc Iban Mayo de l'Euskaltel es mostrà amb forces per aguantar el primer atac d'Armstrong. De totes formes, el nord-americà va caure al terra, tirant al basc amb ell, en topar-se la seva roda amb un objecte que hi havia al terra.
La sort, que no les forces, pareixien estar del costat d'Armstrong, que veia comn li sortia el pedal en l'esforç de recuperar el terreny perdut i va estar a punt de tornar a caure al terra. L'alemany va tenir el detall del joc net d'esperar el nord-americà.
Armstrong agraí el gest d'Ullrich, però no es va aturar amb el seu intent i amb un vegada més tornà a atacar Ullrich i aquesta vegada s'hi feia forat respecte de l'alemany. Ullrich tan sols es recuperà en l'últim tram, tot i que el nord-americà li va treure temps i comptarà per la crono de Nantes, el penúltim dia, amb un minut i set segons. Per la seva banda, Vinoukourov es deixava més de dos minuts a la meta de Luz Ardiden per deixar Zubledia i Mayo a més de dos minuts i mig del podi.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.