La victòria del guerrer basc

Hi ha ciclistes que han nascut amb l'èpica a les cames i d'altres que es limiten a rodar. David contra Goliat, i de vegades David guanya. Ahir Iban Mayo va ser un David que pegà una bona pedrada al cap de Goliat Armstrong i es va anotar una bellíssima victòria. Vibra Euskal Herria amb el triomf d'aquest guerrer de les muntanyes. La cassaca de la taronja mecànica d'Euskatel -això sí que és un equipàs i no els futbolistes holandesos amb el pesseter Kluivert al capdavant- va deixar-se veure més que mai. Per favor, estimat Iban Mayo, no te'n vagis mai de l'Euskatel i dona'ns glorioses gestes com la d'ahir a Alp d'Huez. I si te'n vas, no ho facis a cap equip espanyol ni a cap d'altre on simplement hagis de ser un gregari mercenari a sou -impressionant l'etapa dels ben pagats de l'US Postal-. Tot i que els diaris de l'Estat posaran que aquesta és una victòria espanyola en el Tour i que Aznar intentarà treure'n profit, tots sabem que és la sang basca la que ha pujat al podi i la que ha fet que tota una nació sigui un clam. Per ventura no hi haurà euskera al Tour, però sí que el nom dels bascs, els indòmits guerrers més enllà de les muntanyes, quedarà gravat per sempre en el cor dels aficionats al ciclisme, a Alp d'Huez. Has aconseguit Iban Mayo una victòria basca. Amb èpica, per suposat.