TW
0

El ciclista basc Iban Mayo, guanyador de l'etapa reina del Tour amb final en el mític Alp d'Huez, digué que no esperava imposar-se en aquest cim, malgrat que «hi ha vegades que els somnis es compleixen». «Havia somiat a guanyar aquesta etapa, però no m'ho esperava. A vegades els somnis, es compleixen», assenyalà el ciclista de l'Euskaltel Euskadi, de 25 anys.

Iban Mayo va néixer el 19 d'agost de 1977 a Igorre (Biscaia). Fa 1'76 metres d'alçada i pesa 68 quilos. Compleix la seva quarta temporada a l'equip Euskaltel-Euskadi i com a professional.

Mayo arribà al Tour pensant a endur-se una etapa i ara es troba tercer a la general a 1.10 minuts del líder, Lance Armstrong, però pel seu cap no passa un lloc en el podi en la seva segona participació.

«Guanyar el Tour? No vaig venir amb aquesta idea ni la tenc al cap. Fins que no guanyi no em puc considerar candidat. Em trob bé i aniré a poc a poc, però no sé si és factible vèncer Armstrong», observà.

La revelació de la temporada reconegué que s'hauria estimat més guanyar l'etapa de Luz Ardiden, «malgrat que la d'Alp d'Huez és una de les més mítiques», digué.

«Guanyar als Pirineus hauria estat especial per la resposta de l'afició, que sempre s'hi bolca i seria agradable dedicar-los una victòria», explicà Mayo.

El corredor de l'Euskaltel digué que se sentí afavorit pel marcatge entre Armstrong i Beloki, per la qual cosa decidí llançar l'atac en faltar nou quilòmetres per a l'arribada.

«Ara Armstrong no em deixarà perquè em veurà com un rival perillós», assenyalà Mayo, que no descartà tornar a lluitar per viure una altra jornada inoblidable.

Mayo entrà a meta recreant-se amb les salutacions i els gests de victòria sense considerar la possibilitat de treure més temps als perseguidors. «M'és igual. Vaig voler gaudir d'un moment molt maco que no es viu tots els dies. Vaig patir molt en l'ascens i tampoc no era qüestió d'esprintar», acabà dient.

Mayo s'ha convertit enguany en la gran revelació del ciclisme. El seu triomf a la general de la Volta al País Basc i el seu paper a la Dauphiné Liberé el catapultaren com un ciclista a considerar en el Tour. A la Dauphiné guanyà el pròleg i la quarta etapa, i no sols això, sinó que despenjà en dues ocasions l'intractable Lance Armstrong. En el seu palmarès hi figuren un total de 10 victòries.