Wimbledon La gran oportunitat per a Ferrero i Feliciano

Són els únics que han aconseguit unir els seus noms a Wimbledon, on s'ha necesitat quasi 40 anys perquè dos espanyols arribassin alhora als vuitens (Manuel Santana i José Luis Arilla ho feren al 63 i al 64). Ferrero ha entrat en aquesta darrera part del torneig per primera vegada, però la seva ambició per conquerir el lloc de número 1 és tan gran que ni el cansament ni la falta de preparació semblen haver minvat la qualitat que demostrà fa tres setmanes a París.

Després de deixar endarrere els francesos Jean Rene Lisnard i Nicolas Escudé i l'armeni Sargis Sargsian, ja ha millorat la seva actuació de l'any passat. Du deu victòries consecutives i cada vegada més el seu joc sobre herba es va adaptant als seus colps precisos des del fons. Compta també amb un gran avantatge, la superfície anglesa ha canviat en els darrers anys, és una herba més espesa i per això més lenta. I Ferrero ha de treure profit d'aquest avantatge, tal com va succeir a l'argentí David Nalbandian l'any passat.

A més no perd de vista Andre Agassi. Sap que una travelada seva a Las Vegas el col·locaria en disposició de llevar-li el número 1. De moment s'acosta a una de les gestes més difícils del circuit: guanyar Roland Garros i Wimbledon la mateixa temporada, fet que només el mític Bjorn Borg aconseguí, però primer haurà de superar el francès Sebastien Grosjean.

Per a Feliciano López entrar en viutens no és res ded nou. Ja ho va fer l'any passat, quan es va adonar que el seu joc de treta-xerxa i la seva condició d'esquerrà fa molt de mal aquí. Ha guanyat tres partits, al nord-americà Robert Kendrick, al rus Mijail Yuznhyy i al brasiler Flavio Saretta, sense perdre ni un sol set.

La gran virtut de Feliciano és que pot jugar malament, però el seu servei i la resta, que ha millorat molt el seu entrenador Francis Roig, el treuen de compromisos. En total ja du 50 punts directes i només ha perdut una vegada el seu servei en els tres partits que ha disputat. Ara s'ha d'enfrontar al suís Roger Federer, potser amb l'americà Andy Roddick, qui millor s'adapta a l'herba anglesa enguany, i no té por.